Trajectòria

Entre 2000 i 2002, cursa estudis de Filologia Hispànica per a ingressar, a l’any 2002, a l’Escuela del Actor de València on estudia interpretació. En 2006, es titula  i intervé a la mostra final de carrera escrita per Juli Disla, La terrorífica fiesta del pijama I y II, amb direcció del mateix Disla, Victòria Salvador i Carles Sanjaime. Simultàniament, tot al llarg de la seua formació a l’Escuela del Actor, realitza diversos cursos d’interpretació amb Ana García, Marta Fernández Muro, Eva Zapico o Carme Ombuena.

Abans d’acabar l’escola, fa el seu debut com a director d’escena amb Mi familia (2004), de Carlos Liscano. En 2005, s'enceta la primera etapa com a dramaturg i director amb la creació de la companyia Cancrena Teatre, fundada junt amb altres companyes de l’Escuela del Actor: Florencia Betthold, Alejandra Soler, Tanya Beyeler i Patricia Teruel. En aquells anys, Tortajada continua formant-se, ara com a dramaturg i director, activitat que conjuga amb la pràctica escènica de la seua companyia. En 2002, ja havia assistit a un curs de guió a l’Escuela Quince de Octubre de València, un primer indici del seu interès per l’escriptura. Així doncs, entre 2009 i 2010, realitza tallers de dramatúrgia i escriptura teatral contemporània amb Guillermo Heras i Andrés Lima. Animat per continuar formant-se, cursa estudis de direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (2009-2010) i fa d’ajudant de direcció de José Carlos Plaza, en María de Buenos Aires (2006), o de Jerónimo Cornelles, en Camberra (2008).

Amb Cancrena estrena el seu primer text, El peinado de la bucólica mujer envenenada (sinfonía de un crimen) (2005). D’autoria pròpia serà també Lo obsceno (fuera de escena) (2009), però la majoria de produccions de la companyia són una sèrie de dramatúrgies i adaptacions de l’autor: La sangre tiene voz (2006), dramatúrgia a partir de La voz humana de Jean Cocteau i textos de Federico García Lorca; Criminal/Reality (2008), on es barreja l’adaptació de Criminal, de Javier Daulte, amb un text propi, Reality; o Enero (2010), a partir de textos d’Angélica Liddel, que serà l’últim treball conegut de la companyia que es dissol en 2011. Cancrena Teatre, a més, produirà altres muntatges com Le tien, le mien (2008), de Joan Daròs, dirigit per Juli Disla i on Tortajada intervé com a actor; i Stop wi-fi my heart (2010), amb dramatúrgia de María Salguero, qui codirigeix l’obra amb Tanya Beyeler. D’aquest període destaca La sangre tiene voz que, després de la seua estrena a València, viatja a Buenos Aires en 2007, programada a la Sala El grito.

En 2012, s’obri una segona etapa en la trajectòria de Tortajada amb una nova companyia, Sala Equis, fundada amb una de les seues companyes de Cancrena, Patricia Teruel. Eixe any, a més, participa en les residències de dramatúrgia de Panorama Sur, coordinades per Alejandro Tantanian a Buenos Aires. Feia dos anys, a més, que el mateix autor es dedicava a la docència a l’Escola Municipal d’Arts Escèniques de Pobla de Vallbona i, a partir de 2013, a l’Escola Municipal de d’Albalat dels Sorells. Aquesta tasca la continua exercint fins a l’actualitat. En els últims anys d’existència de Cancrena, Tortajada intervé com a actor en diferents projectes fora de la seua companyia: Natacha (2008), de Bramant Teatre,  amb direcció de Jerónimo Cornelles; Atles (2011), de Germinal Producciones, amb direcció de Pau Pons i Joan Miquel Reig; i La ciudad que habito (2011), la primera producció del Festival Russafa Escènica de creació col·lectiva.

El nou projecte Sala Equis naix de la situació de precarietat creixent dins de la professió teatral valenciana i amb la intenció d’explorar noves formes escèniques. Com les obres de Cancrena, les de Sala Equis continuaran movent-se pel circuit alternatiu de València, especialment a l’Espacio Inestable, però també en nous festivals urbans nascuts en eixe moment. La trajectòria de Sala Equis s’inicia amb tres peces escrites i dirigides per l’autor, After Eight (2012) i El dia que Felipe González va guanyar les seues primeres eleccions (2012), una peça breu estrenada al Festival Cabanyal Íntim que serà el germen, després, de Democràcia; i la proposta en un espai no teatral, concretament en una piscina, El agua y yo (2012), al Festival Russafa Escènica. En 2013, la companyia estrena Urgente (2013), cocreada amb Patricia Teruel, i Puzzle (2013), coescrita i codirigida amb Joan Darós. El seu últim treball de Sala Equis serà Democràcia (2014), estrenada al Teatre Micalet amb direcció de l’autor. Eixe mateix any, col·labora en la peça col·lectiva No hables de ello (2014), dirigida per Gabi Ochoa per al Festival Russafa Escènica, amb el text No robarás.

De l’etapa més recent de l’autor, destaquen Democràcia (2014) i Trilogia sense primavera (2016), aquesta última estrenada al Festival Cabanyal Íntim. Les dos peces s’han vist al Teatre Micalet i la segona sorgeix d’una producció del Festival VEO que no es va poder estrenar per la desaparició del festival municipal. Tortajada també ha fet la dramatúrgia i direcció d’una altra peça breu nascuda al Cabanyal Íntim, La viuda del Mar, de Belén Riquelme que, en la versió llarga estrenada a la Sala Carme, va prendre el títol de Nostalgias (La vuelta a los escenarios de La Viuda del Mar) (2013).

Per a l’EMAE, adapta i dirigeix Descongélate (2015), a partir de la pel·lícula de Félix Sabroso i Dunia Ayaso. També ha col·laborat en diverses peces breus destinades al microteatre: El préstamo (2014), com autor, director i intèrpret; La pollosa (2014), amb text i direcció de l’autor; i Canadá wifi, de Laura Sanchis, amb direcció de Tortajada. Més recentment, ha dirigit Grisalda y Marga: dos mujeres y un ganchillo (2017), versió teatral de Todas están locas, d'Eley Grey, estrenada en ocasió del Dia de l’Orgull LGTB.

Entre els darrers treballs de l’autor caldria esmentar el projecte guanyador de la convocatòria de l’Institut Valencià de Cultura, Cinc elevat a cinc: Jo vaig veure sorra blava a la platea del Teatre Principal (2018), creació col·lectiva amb direcció de l’autor, estrenada en el Teatre Principal de València. Després, de nou en el circuit alternatiu, Tortajada ha escrit i dirigit Trobadores (2018), per a la companyia Teatreres pel món; i dirigit el text de Santiago Loza, Todo Verde, en coproducció amb l’actriu Laura Romero.  

A més de l’activitat pedagògica abans esmentada, des de 2016 és professor de teatre a l’Institut Sant Vicent Ferrer. En aquest sentit, cal destacar una tasca poc reconeguda però molt necessària dins del circuit de teatre faller, on Tortajada està desenvolupant una dedicació important. Prova d’això és l’obra dirigida per l’autor per al Grup Alqueria Teatre, Teràpies (2017) de C. Durang, guanyadora del Concurs de Teatre en Llengua Valenciana de la Junta Central Fallera. D’altra part, no ha desatés la seua formació com a autor i actor, els últims anys ha continuat assistint a nombrosos cursos de dramatúrgia i interpretació impartits per prestigiosos professionals com Pablo Messiez, Fernanda Orazi, Matías Fieldman, Alberto Conejero, Antonio Rojano o Carles Alfaro.

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2005. El peinado de la bucólica mujer envenenada (sinfonía de un crimen). Direcció de l’autor. Cancrena Teatre. València.
2009. Lo obsceno (fuera de escena). Direcció de l’autor. Cancrena Teatre. Espacio Inestable, València.
2011. No robarás, per a La ciudad que habito, creació col·lectiva amb Carles Alberola, Rafael Calatayud, Chema Cardeña, Domingo Chinchilla, Aureli Delgado, David Durán, Marc Martínez, Fabrizio Mechini, José Antonio Portillo, Jacobo Roger, Gabriel Ochoa. Direcció Jerónimo Cornelles. Producció Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2012. After Eight. Direcció de l’autor. Cia. Sala Equis. Sala Zircó, València.
2012. El dia que Felipe González va guanyar les seues primeres eleccions. Direcció de l’autor. Cia. Sala Equis. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2012. El agua y yo. Direcció de l’autor. Cia Sala Equis. Piscina Termia. Festival Russafa Escènica, València.
2013. Urgente. Direcció de l’autor i Patricia Teruel. Cia. Sala Equis. Espacio Inestable, València.
2013. Puzzle, coescrita i codirigida amb Joan Darós. Cia. Sala Equis – Maniquí Weissmüller. El Tutú de la Abuela, València.
2014. Democràcia. Direcció de l'autor. Cia. Sala Equis. Teatre Micalet, València.
2014. El préstamo. Direcció de l’autor. Miniteatre. Teatre Rialto, València. (TB)
2014. La pollosa. Direcció de l’autor. Microteatre, València. (TB)
2016. Trilogia sense primavera. Direcció de l’autor. Companyia Alejandro Tortajada. Festival Cabanyal Íntim, València.
2018. Jo vaig veure sorra blava a la platea del Teatre Principal. Creació col·lectiva dirigida per l'autor. Institut Valencià de Cultura, Teatre Principal, València. 
2018. Trobadores. Direcció de l'autor. Teatreres pel món. Sala Ultramar, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2006. La sangre tiene voz. Dramatúrgia a partir de La voz humana de Jean Cocteau i textos de Federico García Lorca. Direcció de l’autor. Cancrena Teatre. València.
2008. Criminal/Reality. Adaptació de l’obra de Javier Daulte. Direcció de l’autor. Cancrena Teatre. Espacio Inestable, València.
2011. Enero, dramatúrgia a partir d’Angélica Liddell. Direcció de l’autor. Cancrena Teatre. Espacio Inestable, València.
2013. Nostalgias (La vuelta a los escenarios de La Viuda del Mar). Dramatúrgia a partir de La viuda del Mar. Direcció de l’autor. La Intensa Producciones. Sala Carme Teatre, València.
2015. Descongélate, a partir de la pel·lícula homònima de Felix Sabroso i Dunia Ayaso. Direcció de l’autor. Escuela Municipal de Artes Escénicas de la Pobla de Vallbona. Casa de Cultura de Pobla de Vallbona, València.

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

CARRASCO, B. (2015). “Cabanyal: barrio en transformacción”. El Mundo, 12 de maig.
DIAGO, N. (2013). “La viuda del mar”. Cartelera Turia, 19 d’abril.
-(2016). “Tres estaciones”. Cartelera Turia, febrer.
DONAT, B. (2014). “El teatro valenciano salta el charco y hace las Américas”. Culturplaza, 5 de febrer.
EL PAÍS (2012). “Russafa Escènica invitarà al público a mojarse en una historia acuática”. El País (Comunitat Valenciana), 2 d’agost.
JÁTIVA, J. M. (2012). “Russafa Escènica quiere que el público se moje”. El País (Comunitat Valenciana), 17 de setembre.
MAKMA (2016). “Historias de familia”. Cultura Makma, 11 de febrer.
NAVARRO CASTELLÓ, C. (2017). “El teatro fallero se abre paso entre los grandes escenarios valencianos”. Diario.es, 11 de maig.
LAS PROVINCIAS (2012). “Russafa Escènica invitarà al público a bañarse en la piscina de la obra El agua y tú”. Las Provincias, 3 d’agost.
PEIRÓ, J. V. (2016). “Nunca la dicha es completa”. Las Provincias, 13 de febrer.
-(2018). "Un experimento teatral”. Las Provincias, 1 de desembre.
-(2019). "Escuchémonos". Las Provincias, 5 de gener.
ROQUÉS, G. (2012). “El teatro no se rinde”. Nonada, 25 de setembre.
SAHUQUILLO, J. (2015). “Viaje al centro de una família”. Mesmerismo teatral, 11 de maig.
SIRERA, J. L. (2014). “Historiar la Transició, superar la Transició”. Saó, 390, València, p.41.
-(2015). “Trilogia sense primavera, de Alejandro Tortajada”. No somos critic@s, Episkenion, València.


Enllaços

http://cancrenateatre.blogspot.com.es