Sanchis Sinisterra, José

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Sanchis Sinisterra, José

Data de naixement: 1940
Població: València
Dècada: Dècada dels 40's

Trajectòria

Llicenciat en Filosofia i Lletres, conjuga docència amb formació i escriptura teatral amb direcció escènica al teatre universitari de la Facultat de Filologia de València. Entre 1957 i 1959, tradueix dramaturgs francesos com Jean Cocteau, Giraudoux, Jean Anouilh, Paul Claudel o Marcel Achard. Director del TEU al 1958, funda després l'Aula de Teatre, que codirigirà entre 1960 i 1966, i el Grupo de Estudios Dramáticos, que dirigeix des del 1960. Amb aquest grup, posarà en escena autors clàssics i contemporanis, també el seu primer text, Midas (1963). A més, l’autor va ser un dels impulsors de l’Asociación Independiente de Teatros Experimentales. Entre 1967 i 1971, exerceix de catedràtic de literatura espanyola a un institut de Terol i l'activitat teatral es concentra, aleshores, en la creació col·lectiva amb adolescents i en l'escriptura solitària. Rep el premi Carlos Arniches de 1969 amb Tú, no importa quién, estrenada un anys després. La resta del que escriu en aqueix període, d'una empremta brechtiana un tant heterodoxa, roman inèdit.

Al 1971, ingressa com a professor de l'Institut de Teatre de Barcelona i forma part de l'Assemblea d'Actors i Directors de Barcelona, encarregada d'organitzar el primer Festival Grec (1976), amb la qual estrena eixe mateix any La Edad Media va a empezar, dins de l'espectacle col·lectiu Crack. Després de l'escissió de l'Assemblea, l’autor funda El Teatro Fronterizo al 1977 que tindrà com a seu la Sala Beckett a partir de 1989, sala que dirigirà fins al 1997. Paral·lelament, serà docent a la Universitat Autònoma de Barcelona i s'encarregarà de la direcció del Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz (1993). En 1990, rep el Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura.

El Fronterizo neix com a taller d'investigació i creació dramatúrgica, per tant, treballarà la teoria teatral i la pràctica escènica al mateix temps. Aquesta teorització gira al voltant del concepte “fronterer” impregna tots els elements dramàtics i escènics de les seves creacions. Inicialment, dins d'una línia encara brechtiana, s'exploren els processos d'articulació entre la narració oral i la representació escènica com en La leyenda de Gilgamesh (1978) o Historias de tiempos revueltos (1979). Després, s'investiga l'aplicació de tècniques transgressores de la narrativitat del segle XX presents en autors com Joyce, en La noche de Molly Bloom(1979); Kafka, El gran teatro natural de Oklahoma (1982); Sábato, Informe sobre Ciegos (1982); Melville Moby Dick (1983) i Bartleby, l'escrivent (1989); o Beckett, Primer amor (1985) o Mercier y Camier (1989). Totes elles dramatúrgies de textos narratius a la cerca d'una nova teatralitat que qüestione la convencional des de la posada en crisi d’elements com la faula o la causalitat.

Amb el Fronterizo, l’autor també revisa la tradició teatral pròpia, concretament, la més marginal del Segle d'Or. En aquest cas, es fa ús de la intertextualitat amb materials de diferent procedència, com a cròniques i documents, que es cohesionen amb la dramatúrgia. Obres amb què s'examinen també aspectes com la metateatralitat, per exemple: Ñaque o de pijos y actores (1980), o el teatre històric de la Trilogia Americana (1977-1991), de la que El fronterizo estrenarà El retablo de Eldorado (1985) i Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre (1986). Sanchis Sinisterra rebrà també els encàrrecs de José Luis Gómez per adaptar obres de Calderón de la Barca: La vida es sueño (1981) i Ay, Ábsalon (1983). Precisament, Gómez posarà en escena la peça que es convertirà en el gran èxit de l'autor valencià, ¡Ay, Carmela! (1987), on trobem de nou intertextualitat, metateatre i, fins i tot, estratègies de la ficció fantàstica. Com a Ñaque, el personatges són dos intèrprets marginals, en aquest cas en el context de la Guerra Civil espanyola. Les tensions entre l'individu i l'art amb el poder o la necessitat de no oblidar fets crucials de la Història són qüestions sobre les que Sanchis Sinisterra reflexiona també al Tríptic de la Utopia (1987-1995), conformat per Els figurants (1989), El cerco de Leningrado (1994) i Marsal Marsal(1995). Únicament l’última serà produïda per El Fronterizo, el seu darrer espectacle. En conjunt, obres que s'apropen a qüestions com la resistència o la possibilitat de la revolució, amb un plantejament d’alguns dels grans temes històrics des d'una perspectiva humil i en el context de l'anomenada fi de les ideologies.

A l'etapa de la Sala Beckett (1989-1997), Sanchis Sinisterra delega la majoria de les direccions escèniques de les produccions pròpies i es centra, sobretot, en tasques d'escriptura i teorització teatral. Després del seu viatge a Llatinoamèrica, a meitat dels huitanta, es dedica cada vegada més a impartir seminaris i laboratoris teatrals. Totes aquestes iniciatives i la programació regular de nous autors catalans, farà de la Beckett l'epicentre de l'emergent dramatúrgia catalana dels 90. Aquesta sala, junt amb la seua revista Pausa, es converteixen en importants divulgadors del treball d'investigació d’El Fronterizo, però també d'altres dramatúrgies nacionals i internacionals.

Les obres que escriu i estrena Sanchis Sinisterra, en aquell temps, responen als seminaris fets sobre Beckett i el minimalisme: Pervertimento (y otros gestos para nada) (1988) o Dos tristes tigres (1993). Títols que amaguen un conjunt de peces breus que connecten amb allò que el mateix autor anomena dramatúrgia de la sostracció i que afecta als diversos elements dramàtics i escènics de manera més o menys radical: reducció del dispositiu espectacular, l'acció dramàtica al grau zero, àmbits buits i neutres, etc. Un procés de sostracció de la teatralitat convencional, on la paraula és l’element més resistent, i que té com a resultat propostes enigmàtiques que exigeixen una recepció activa de l'espectador. A la segona meitat dels 90, Sanchis Sinisterra s'interessa també per aplicar al teatre discursos científics procedents de la Física Quàntica, la Teoria General de Sistemes, la Teoria del Caos, la Geometria Fractal o la Teoria de Catàstrofes. Un primer exemple serà Perdida en los Apalaches (1990), estructurada amb còmiques anomalies espai-temporals.

En 1997, Sanchis Sinisterra deixa Barcelona i marxa a Madrid. D’aquesta manera, tanca quasi una dècada com a director artístic de la Sala Beckett i vint anys d’El Fronterizo. Amb el canvi de segle, rebrà nous premis: Premi d'Honor de l'Institut de la Diputació de Barcelona (1998); tres premis Max al millor Autor Teatral, per ¡Ay, Carmela! (1999), El lector por horas (2000) i El cerco de Leningrado (2005). Al 2004, arriba el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura per Terror y miseria en el primer franquismo. A més, tornarà a gestionar un teatre, el Teatro Metastasio de la Toscana (2005-2006).

En tot aquest temps, l’autor continua escrivint i desenvolupant el seu interés per la ciència aplicada al teatre que li portarà a investigar la teatralitat de la fragmentació. Un primer resultat serà Textículos, vint-i-un peces enteses com a fragments d'obres perdudes. La idea de la peça incompleta i discontinua, també influïda pels estilemes pinterians, apareix a la Trilogia de les Arts (1999-2005): dedicada a la literatura, El lector por hores (1999)al cinema, La raya en el pelo de William Holden (2001)i a la música, Misiles melódicos (2005).El lector por horas presenta una fragmentació intertextual guiada, aquesta vegada, per la renuncia a l'omnisciència autoral, a la cerca d'una poètica translúcida inspirada en l'Estètica de la Recepció. En La raya del pelo de William Holden, l'autor torna a revisar la metateatralitat i les tensions entre la realitat i la ficció. I en Misiles melódicos, trobem de nou una reflexió política sobre el comerç d'armes on es barreja el musical i la comèdia, reprenent a Brecht com a referent. De fet, tot al llarg de la primera dècada del 2000, s'aprecia a l'obra de Sanchis Sinisterra una aproximació a qüestions socials d'actualitat que, d’alguna manera, inaugura amb la coordinació de la peça col·lectiva La cruzada de los niños de la calle (2000).

En aquest període, pugen a escena obres anteriors inèdites com Valeria y los pájaros (2000) o dramatúrgies de textos narratius d'un altre referent de l'autor, Cortázar, com Cartas de la Maga al bebé Rocamadour (2002) o Cronopios rotos (2010). Fins i tot, es recuperen peces dels començament de El Fronterizo com Terror y miseria en el primer franquismo. Paral·lelament, Sanchis Sinisterra adapta clàssics com Electra (2003) o Bartolomé Encadenado (2014), dirigides per Antonio Simón; diverses revisions de l'obra de Shakespeare, Un pequeño cuento de invierno (2007), Prospero sueña Julieta (2008) o Sueños y visiones del rey Ricardo III (2014); o la deconstrucció en clau beckettiana de Txékhov, dirigida per Carles Alfaro, Éramos tres hermanas (2014).

Les peces més personals d’aquesta etapa revisen temes referits a la memòria i al funcionament de la ment que, d'alguna manera, aproparan el seu teatre a interessar-se per aspectes de la neurociència: Flechas del ángel del Olvido (2004), Sangre Lunar (2006), Enemigo interior (2008), o La máquina de abrazar (2009). En una línia més explícitament social trobem textos sobre la problemàtica laboral, Vagas noticias de Klamm (2009); sobre les relacions entre el poder i la cultura, Vitaliciossainete negro (2014) o El artista del sueño(2014).

Algunes de les obres esmentades s’escriuen i estrenen en la etapa més recent de l’autor lligada al Nuevo Teatro Fronterizo (NTF). En 2010, l’autor funda aquest nou projecte al barri de Lavapiés de Madrid, a un local anomenat La Corseteria. Allà, a partir de 2011, reprendrà i actualitzarà alguns dels objectius de projectes passats com el del Teatro Fronterizo o la Sala Beckett. En aquest cas, però, al suport de les noves dramatúrgies o la investigació interdisciplinària aplicada al teatre, caldrà afegir la connexió amb el teixit social. Una connexió que comença per una sèrie d’activitats desenvolupades al barri madrileny. En 2012, aquest projecte rebrà el Premio Max de la Crítica.

De la intensa activitat duta a terme pel NTF en la darrera dècada, crida l’atenció la presència de dramaturgues. En aquest sentit, destaquen els cicles “Mujeres de papel”, “Pioneras de la ciència en España” o “Víctimas sin rostro en los libros de historia”. De tots aquests cicles, així com dels diversos laboratoris i seminaris, han nascut textos de dramaturgues com Eva Redondo, Itziar Pascual, Lucía Miranda, María Velasco, Nieves Rodríguez Rodriguez, Carmen Soler, Nieves Rodríguez, entre moltes altres. Redondo, a més, ha coordinat els tallers “Mujeres que crean. Mujeres que inspiran”, impartits per algunes de les autores citades i d’altres com Carolina África, Pilar G. Almansa, Jana Pacheco, Marta Pazos, Judith Pujol, etc. Dels seminaris, alguns amb el suport de Le Monde Diplomatique i La Casa Encendida, destaquen “En riesgo”, “Planeta vulnerable” o “Teatro contra el olvido”. Projectes dramatúrgics que reflexionen al voltant de les minories socials, el calfament climàtic o la memòria històrica.

A tot això, Sanchis Sinisterra ha estat oferint els seus cursos puntuals d’escriptura dramàtica i de dramatúrgia actoral, i un treball constant amb el Colaboratorio, grup estable d’investigació i creació teatral. Les activitats del NTF es completen amb lectures dramatitzades i lectures amb la veu de l’autor, a més de la presència d’altres talleristes com Guillermo Heras, Alberto Conejero, Carlos Molinero, Pablo Messiez, Roland Schimmelpfennig o Sergio Blanco. En octubre de 2020, NTF va informar del tancament de la seua actual seu, La Corseteria, però no del projecte que es troba, ara per ara, a la recerca d’un nou espai. En 2016, van rebre el Premi de la Red de Teatros de Lavapiés.

Tot al llarg dels darrers deu anys, NTF ha produït diverses peces de l’autor, tant en format muntatge com de lectura dramatitzada. És el cas de Celebridades entrevistadas: Al Capone (2014), Últimos golpes (2014), La Maga (2016), Leonora: viaje a la locura (2017), Todos me deben algo (2018), Casi (anillo de Moebius) (2019), o una revisió de Los figurantes (2017). Moltes d’aquestes obres són dramatúrgies nascudes de textos narratius, una línia que connecta amb una altra proposta, Carta al padre: tentativas de evasión (2018), amb direcció de Víctor Boira i Jorge de las Heras. Entre els últims treballs, fora del NTF, destaquen El lugar donde rezan las putas (2018), una producció del Teatro Español; Monsieur Goya, una indagación (2019), per al Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa; o l’estrena d’un dels seus primers textos, Naufragios de Álvar Núñez (2020), en el Centro Dramático Nacional i amb direcció de Magui Mira.

Com acostuma a passar amb els autors d’una trajectòria tan extensa, els darrers anys han començat a arribar els premis a tota una vida dedicada al teatre. De moment, Sanchis Sinisterra ha rebut els següents premis a la seua trajectòria: l’Adolfo Marsillach (2014), el de la Federació Española de Teatro Universitario (2016), el Palma d’Alacant de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos (2016), la Medalla d’Or de la Universitat de València (2018), o el Max d’Honor (2018). En 2019, a més, va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Toulouse – Jean Jaurès.

Actualment, continua en actiu. 

Actualització trajectòria AGOST 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1963. Midas. Direcció Sanchis Sinisterra. Grupo de Estudios Dramáticos. València.

1970. Tú, no importa quién. Grupo Aorta. Alacant.

1976. La Edad Media va a empezar. Assemblea d'Actors i Directors de Barcelona. Barcelona.

1979. Historias de tiempos revueltos. Direcció Sanchis Sinisterra. La Cuina, del Institut del teatre, Barcelona.

1980. Ñaque o de piojos y actores. Direcció José Sanchis Sinisterra. Teatre Retiro. Festival Internacional de Sitges.

1983. Bajo el signo de Cáncer. Direcció Tony Suárez. Compañía Canaria de Teatro.
1984. L'anell; Darrere el bagul. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma. Barcelona.
1985. El retablo de Eldorado. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatre L'Aliança del Poble Nou, Barcelona.

1986. Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre. Direcció Joan Ollé. Teatro Fronterizo – Teatropolitan.

1987. ¡Ay, Carmela! Direcció José Luis Gómez. Teatro de la Plaza. Teatro Principal, Zaragoza.

1988. Pervertimento. Direcció Sergi Belbel. Teatro del Mercado de Zaragoza.

1989. Los figurantes. Direcció Carme Portaceli. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. Teatre Rialto, València.

1990. Perdida en los Apalaches. Direcció Ramón Simó. Sala Beckett, Barcelona.

1992. Lope de Aguirre, traidor. Direcció Jose Luis Gómez. Teatro de la Plaza. Torrejón de Ardoz, Madrid.

1993. Dos tristes tigres. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona.

1993. Mísero Próspero. Direcció José Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona.

1993. Benvingudes. Direcció Joan Castells i coreografia de María Rovira. Tránsit Companyia de Dansa. Sala Beckett, Barcelona.

1994. El cerco de Leningrado. Direcció Omar Grasso. Teatro de Barakaldo. Barakaldo.
1994. Claroscuros (Lo bueno de las flores es que se marchitan pronto Mal dormir). Direcció Cristina Rota. Sala Mirador, Madrid.

1995. Marsal Marsal. Direcció José Antonio Ortega. Sala Beckett, Barcelona.
1999. El lector por horas. Direcció José Luis García Sánchez. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

2000. Valeria y los pájaros. Direcció Eduardo Recabarren. Teatro Principal, San Sebastián.

2001. La raya del pelo de William Holden. Direcció Daniel Bohr. Teatro Arlequín, Madrid.

2002. Terror y miseria en el primer franquismo. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatro del Común. Teatro Ateneo, Madrid.
2004. Flechas del ángel del olvido. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett. Sala La Planeta, Festival Temporada Alta de Girona.

2005. Misiles melódicos. Direcció David Amitin. Centro Dramático de Aragón. Teatro Español, Madrid.
2006. Sangre lunar. Direcció Xavier Albertí. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero, Madrid.

2008. Enemigo interior. Direcció Héctor Noguera. Teatro Camino, Santiago de Chile.
2009. Vagas noticias de Klamm. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona.
2009. Vacío. Direcció J. Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona.
2009. El canto de la rana. Direcció Aurora Navarro. Montacargas. Sala El Montacargas, Madrid.

2009. La máquina de abrazar. Direcció Malu Galli. Galpao do Espaço Rom Jobim, Río de Janeiro.
2010. Virtual, dins de l'espectacle Teatro x la identidad. Direcció Teresita Galimany. CELCIT, Buenos Aires, Argentina.

2012. Viatges. Ópera cuántica. Direcció Ferran Audí. Sala OM del Mercat de les Flors, Barcelona.
2014. Mal dormir. Direcció Aldara Molero. Compañía En Septiembre. El Montacargas, Madrid.

2014. Un artista del sueño. Direcció Viviana Porras Álvarez i Rodrigo Durán Bunster. Teatro Menor. Sala Enrique Acuña, Costa Rica.
2014. Últimos golpes. Direcció de l'autor i Andrea Díaz Reboredo. Nuevo Teatro Fronterizo.  Surge Madrid, Teatro del Barrio, Madrid. 
2014. Celebridades entrevistas: Al Capone. Direcció Juan Cavestany. Nuevo teatro Fronterizo. Matadero, Madrid.

2014. Vitalicios, sainete negro. Direcció Yayo Cáceres. EscénaTe. Sala Mirador, Madrid. 
2014. La supervivència de les lluernes, amb Juan Mayora. Dramatúrgia i direcció de Daniela De Vecchi. L’Animal Teatre Sistèmic. Festival Fringe, Madrid. 
2018. El lugar donde rezan las putas o que lo dicho sea. Direcció de l'autor. Producció Teatro Español. Sala Margarita Xirgú, Madrid. 
2019. Monsieur Goya, una indagación. Direcció Laura Ortega. Teatro Fernán Gómez, Centro Cultural de la Villa, Madrid. 
2019.  Casi (anillo de Moebius), en La escena de Anaximandro: encuentros de teatro y ciencia. TeatrIEM y el Nuevo Teatro Fronterizo. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. (TB)
2020. Naufragios de Álvar Núñez. Direcció Magüi Mira. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero, Madrid. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1978. La leyenda de Gilgamesh. Insituto de Estudios Norteamericanos, Barcelona.
1979. La noche de Molly Bloom. Direcció Sanchis Sinisterra. Instituto Británico, Barcelona.

1981. La vida es sueño, de Calderón de la Barca. Direcció Jose Luis Gómez. Teatro Español. Madrid.
1982. El gran teatro natural de Oklahoma. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatro Municipal La Farándula, Sabadell.

1982. Informe sobre ciegos. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatre dels Escolpais, Festival Internacional de Teatro de Sitges.
1983. Ay, Ábsalon, de Calderón de la Barca. Direcció José Luis Gómez. Teatro Español. Madrid.
1983. Moby Dick. Teatro Fronterizo – Grup d'Acció Teatral. Teatro T.C.C. L'Hospitalet.
1984. Oh, els bons dies! De Samuel Beckett, direcció Sanchis Sinisterra. Teatre Obert del CDGC. Teatre Regina, Barcelona.
1985. Primer amor, de Samuel Beckett. Direcció Fernando Griffell. Teatro Bellas Artes, Madrid.

1989. Mercier y Camier, de Samuel Beckett. Direcció Pierre Chabert. Teixidors a Mà-Teatreneu, Barcelona.

1989. Bartleby, l'escrivent. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona.

1993. La señorita Julia, de Strindberg. Direcció Emilio Hernández. Producciones Mirández – CDGV. Teatro María Guerrero, Madrid.

1995. La casa de las palabras. a partir de contes d'Eduardo Galeano. Direcció Jaime Hanson. Ciclo Mestiza. Sala Beckett, Barcelona.

1996. La vida es sueño, de Calderón de la Barca. Direcció Ariel García Valdés. Hospital de San Juan, Almagro.

1999. El hacedor, a partir del conte de Borges. Direcció Tino Antelo. Cabaré Borges. El Mirador, Casa de América, Madrid.

2000. Próspero: Scena, a partir de La Tempestat, de Shakespeare. Direcció José Luis Gómez. Corral de Comedias de Almagro, Ciudad real.

2000. La vengadora de las mujeres, de Lope de vega, versió de Sanchis Sinisterra i Alfonso Plou. Direcció Carlos Martín. Teatro del Temple. Patio de Fúcares de Almagro, Ciudad real.

2000. La cruzada de los niños de la calle, coordinació dramatúrgica de l'autor. Direcció Aderbal Freire-Filho. Centro Dramático Nacional, Teatro María Guerrero, Madrid.
2002. Carta de la Maga a bebé Rocamadour. Direcció Sanchis Sinisterra. L'Espai Lliure, Barcelona.

2003. Electra. Direcció Antonio Simón. Coproducció GREC, Festival de Teatro de Mérida i Bitó. Festival Internacional de la Porta Ferrada, Sant Feliu de Guíxols.

2007. Un pequeño cuento de invierno, de Shakespeare. Direcció Magüi Mira. Tornaveu, Comunidad de Madrid – TGV, Teatro Albéniz, Madrid.

2008. Próspero sueña Julieta (o viceversa). Direcció María Ruiz. Alcalá de Henares, Madrid.

2008. Terror y miseria en el primer franquismo. Direcció Pablo Lyonnet. CELCIT, Buenos Aires, Argentina.

2009. Dos delirios: variaciones sobre Shakespeare. Direcció Natalia Menéndez. Orquesta de la Comunidad de Madrid – Teatros del Canal, Madrid.

2010. Cronopios rotos. Variaciones sobre Cortázar. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Galileo, Madrid.

2012. Les tres germanes, desconstructing Txèkhov. Direcció Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona.

2014. Éramos tres hermanas, a partir de Txèkhov. Direcció Carles Alfaro. Teatro de La Abadía, Madrid.

2014. Bartolomé Encadenado. Direcció Antonio Simón. Casa Golferichs, Barcelona.
2014. Sueños y visiones del Rey Ricardo III, a partir de Shakespeare. Direcció Carlos Martín. Teatro del Temple. Teatro Español, Madrid. 
2016. La Maga, de Sanchis Sinisterra + Nadja, de María Velasco. Cicle "Mujeres de Papel" del Nuevo Teatro Fronterizo. Direcció Fernando Calatrava y Eva Redondo. Nuevo Teatro Fronterizo. Off de La Latina, Madrid. (TB)
2018. Carta al padre: tentativas de evasión de la esfera paterna, a partir de Carta al pare, de F. Kafka. Direcció Víctor Boira i Jorge de las Heras. Teatros Luchana, Madrid. 
2018. El cobrador El poeta local, de Rubén Fonseca i Ricardo Piglia. Dramatúrgia i direcció José Sanchis Sinisterra. Cicle El Club de la tragedia. Monólogos para no reír. Nuevo Teatro Fronterizo. Sala OFF La Latina, Madrid. (TB)
2018. Todos me deben algo, a partir d'El cobrador, de Rubén Fonseca. Direcció i dramatúrgia de Sanchis Sinisterra. Nuevo Teatro Fronterizo. La Escalera de Jacob, Madrid. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

1990. Ay, Carmela. Direcció Luis Peirano. Grupo Ensayo. Lima.
1991. Ay, Carmela. Direcció Alejandro Quintana. Berliner Ensemble, Berlín.

1994. Ñaque, ou sobre piolhos e actores. Direcció Teatro Meridional. Sala das Novas Tendencias Cénicas Comuna de Lisboa.
1996. A Noite de Molly Bloom. Direcció Álvaro Lavín i Miguel Seabra. Teatro Meridional. Sala Novas Tendéncias Cénicas del Teatro da Comuna de Lisboa.

1996. Ay Carmela. Direcció Yianis Margaritis. Teatro Amore, Grècia.

1997. Le siège de Léningrad. Direcció Dominique Poulange. Théatre Nationale de la Colline, París.

1999. O cerco de Leningrado. Direcció Xulio Lago. Teatro do Atlántico. Museo do Traje de Viana do Castelo, Portugal.
2001. El cerco de Leningrado. Direcció Mimis Kugiumtsís. Grècia.

2001. El cerco de Leningrado. Direcció Osvaldo Bonet. Buenos Aires, Argentina.

2003. Spøgelsesteatret (El cerco de Leningrado). Direcció Malene From, Finlàndia.
2003. El cerco de Leningrado. Direcció Omar Musa. Centro Cultural Viejo Almacén El Obrero, Buenos Aires, Argentina.

2004. Pervertimento. Direcció Lindor Bressan. Corrientes Azul, Buenos Aires, Argentina.
2005. ¡Ay, Carmela! Direcció Jordi Vilardaga. Theater Ariane, Berlin
.
2005. El cerco de Leningrado. Direcció Enrique Diez. Teatro de las Flores, Buenos Aires, Argentina.

2006. Il lettore a ore. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatro Fabbricone, Itàlia.

2006. Ñaque (de piojos y actores). Direcció Rafael Nofal. El Círculo, San Miguel de Tucumán, Argentina.

2006. Naufragios de Álvar Núñez o La herida del otro. Direcció Roberto Aguirre. Teatro de Repertorio, Teatro Colón, Buenos Aires, Argentina.

2007. Pervertimento y otros gestos para nada. Direcció Carlos Aprea. Centro Cultural Viejo Almacén El Obero, Buenos Aires, Argentina.

2007. Ñaque o de piojos y actores. Direcció Marcelino Duffau. Teatro Sobre Ruedas, Montevideo, Uruguai.

2006. Ay, Carmela. Direcció Tom Wright. Shaw Theatre, Londres.

2008. La riga dei capelli di William Holden. Direcció Giuseppe Emiliani. Venezia Teatro Fondamenta Nouve.

2008. Les figurants. Direcció Jean-Paul Wenzel. Théâtre Saint Gervais, Genève, França.
2010. El cerco de Leningrado. Direcció Arturo Fleitas. Teatro El Galpón, Montevideo, Uruguai.

2011. El cerco de Leningrado. Direcció Juan Comotti. Enko Sala Gladys Ravalle, Mendoza, Argentina.
2011. Ay, Carmela. Direcció Magüi Mira. Teatro Fontaka, San Petersburgo.

2012. Ñaque o de pijos o actores. Direcció Marcelo Demarchi. Espacio 44, Buenos Aires, Argentina.

2012. Carta de la Maga al bebé Rocamadour. Direcció Cecilia Bolanos. Teatro Subversum, Munic.

2013. Ay, Carmela! Direcció Alejandro Giles. Centro Cultural de la Memoria Haroldo Conti, Buenos Aires, Argentina.
2013. Pervertimento y otros gestos para nada. Direcció Marisa Bentancur. Teatro Victoria, Montevideo, Uruguai.
2014. I figuranti. Direcció Luigi Ragoni. Sala Titta Ruffo del Teatro Verdi, Pisa.

2014. Flechas del ángel del olvido. Direcció Ana Alvarado. Tinbre 4, Buenos Aires, Argentina.

2015. ¡Ay, Carmela! Direcció Paco Sáenz. La Gringa, Montevideo.

2015. ¡Ay, Carmela! Direcció José Luis Arellano García. Cine Teatro Helios, Buenos Aires, Argentina.

2015. El cerco de Leningrado. Direcció Marcelo Cañete. Sala La Bancaria, Buenos Aires, Argentina.

2015. Éramos tres hermanas. Direcció Sanchis Sinisterra. Teatro de la Ciudad Esperanza Iris, Mèxic.

2015. Próspero sueña Julieta... ¿o viceversa? Direcció Ignacio Flores. Caja Negra Producciones, Mèxic.

2015. El cerco de Leningrado. Direcció Ingrid Leyton Acosta. Gran Circo teatro, Xile. 
2019.  Un artista del sueño. Direcció José Sanchis Siisterra. Teatro El Galpón, Montevideo.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

1986. Ñaque o de pijos y actores. Direcció Juan de Dios Blanes. Histrión Eboe.

1988. Pervertimiento. Direcció César Ubierna. La Impopular Compañía de Teatro, Centro Insular de Cultura, Las Palmas de Gran Canaria.

1989. Ñaque o de pijos y actores. Direcció Aureo Gómez. Colectivo de Hacer Teatre La Mueca, Argmasilla.

1990. ¡Ay, Carmela! Direcció Miguel Arbós. La Tartana, Salón de Actos, Huesca.

1992. ¡Ay, Carmela! Direcció Bautista Serra. La Quintería, Festival de Teatro de Villacañas, Toledo.
1992. Los figurantes. Direcció Mariano Cariñena. Teatre Estable de Zaragoza, Teatro Principal, Zaragoza.

1992. Els polls dels actors (Ñaque). Direcció Miquel Górriz. L'Home Dibuixat, Auditori Municiapl de Vinarós.

1992. Pervertimientos y otros gestos para nada. Direcció Andrzej Szkandera i Maite Hernangón. Teatro del Ay, Ay. Ay. Teatro Juan Bravo, Segovia.

1992. ¡Ay, Carmela! Direcció Alfons Gumbau. Pimpinella, Teatre del Casal de Llagostera, Girona.

1992. ¡Ay, Carmela! Direcció José Andrés García. Cocorotta. Plaza de Polientes Reinosa, Cantabria.

1992. El Retablo de Eldorado. Direcció Antonio Fava. Cómicos Teatro Abierto, Auditorio Municipal, Albacete.

1992. Ñaque o de piojos y actores. Direcció Rafael Rodríguez. Ambulantes Teatro, I Muestra Regional de Teatro de Castilla-La Mancha.

1993. Ai, Carmela. Direcció Roberto Salgueiro. Talía Teatro. Sala Nasa de Santiago de Compostela.

1993. Pervertimento. Direcció Mario Vedoya. Teatro de la Huella. Teatro Galileo, Madrid.

1993. Ñaque o de pijos y actores. Direcció Enrique González. Eslabón Teatro, Auditorio de Caja España, Palencia.

1993. Ñaque o de pijos y actores. Direcció José Antonio Aliaga. Teatro del Matadero, Aula Ramos Carratala, Cartagena.
1994. ¡Ay, Carmela! Direcció Ángel Cánovas. Centro Dramático del Círculo de Amistad XII de Enero, Salón de Actos del Círculo, Santa Cruz de Tenerife.

1994. Ay, carmela. Direcció Eduardo Ruiz i Francisco Olmo. Colectivo de Teatro Tirso de Molina. Muestra Alternativa Internacional de Teatro, Madrid.
1994. ¡Ay, Carmela! Direcció Javier Mateo. La Murga. Nuevo Teatro Circo de Cartagena.
1995. Pervertimento. Direcció Juli Cantó. La Dependent, Sala Arniches, Alacant.

1995. El Retablo de Eldorado. Direcció Mariano Llorente. Micomicon Producciones. Teatro García Lorca, San Fernando de Henares, Madrid.
1995. Ñaque. Direcció Nati Villar Caño. Arena Teatro. X Muestra de Teatro, Jaén.

1996. ¡Ay, Carmela! Direcció Nelson Dort. Teatro Sin fronteras. Sala Triángulo, Madrid.
1996. ¡Ay. Carmela! Direcció Germán Pascual. La Nave. Casa de Cultura de Cizur Mayor, Navarra.
1996. Ñaque o de pijos y actores. Direcció Jesús Arbués. Producciones Viridiana. Sala de la Diputación de Huesca.
1997. ¡Ay, Carmela! Direcció Tony Suárez. Centro de Iniciativas de la Caja de Canarias.
1997. Bienvenidas. Direcció Xuacu Carballido i Miguel Prieto. Tramoya Teatro. Teatro Palacio Valdés de Avilés, Astúries.
1997. Perduda als Apalatxes. Direcció Inoff Teatre. Sala Bulevard, Lleida.
1997. ¡Ay, Carmela! Direcció Joan Peris. Teatre Micalet, València.

1998. Aj, Karmela. Direcció Roberta Raponje. Teatar Rugantino. Polònia.

1998. ¡Ay, Carmela! Direcció Eduardo Fuentes. La Torre Infiel. Sala Montacargas, Madrid.

1998. Marsal. Direcció Xulio Lago. Produccións Teatrais Talía. Casa de la Cultura de Boiro, A Coruña.

1998. Perdida en los Apalaches. Direcció Adriano Iurussevich. Teatro del Finikito. Sala Margarita Xirgú, Alcalá de Henares, Madrid.

1998. Pervertimentos. Direcció Pep Casals. Amanida Teatre. Sala L'Escorxador, Lleida.
1998. Somnis i visions de Ricard III. Direcció Manel Soto. Esbart Teatral de Castellar, Ateneu de Castellar, Barcelona.

1999. ¡Ay, Carmela! Direcció Rafael Campos. Teatro de la Estación, Zaragoza.
1999. Farsas y otros pervertimentos, amb Alfonso Zurro. Direcció Elena Cánovas. Teatro Yeses. Teatro Albéniz, Madrid.

1999. Ñaque o de piojos y actores. Direcció J. Sanchis Sinisterra. Teatro de la Huella, Teatre Principal d'Alacant.

1999. ¡Ay, Carmela! Direcció A. González Beltrán. Maracaibo Teatro. Gran Teatro de Elche.

2000. ¡Ay, Carmela! Direcció Pedro Casablanc. Cía. Teatro Manuel Monteagudo. Teatro Colón de Bonares, Huelva.

2000. ¡Ay. Carmela! Direcció A. Simón Rodríguez. Companyia Tantarantana. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona.
2000. ¡Ay, Carmela! Direcció Laura Plano. Harem Teatro. Centro Cívico Salvador Allende, Zaragoza.

2000. La noche de Molly Bloom. Direcció Lourdes Barba. Artenbrut-Bitò Producciones. Teatre Salt, Girona.

2000. Perdida en los Apalaches. Direcció J. Sanchis Sinisterra. Nuevo Repertorio. Sala Mirador, Madrid.
2000. Perdida en los Apalaches. Direcció Jaime J. Velázquez. Fila Cero Producciones. Sala Cero, Sevilla.

2000. Pervertimento. Direcció Juan M. Gómez. Jambalaya. Teatro de las Aguas, Madrid.
2000. Valeria y los pájaros. Direcció helena Pimenta. Príncipe de Espectáculos. Teatro Principal de San Sebastián.
2001. El cerco de Leningrado. Direcció Miguel Amado. Tetrápolis Teatro. Casa de Cultura de la Calzada, Badajoz.

2001. Espejíssimos: Pervertimento y otros gestos para nada. Direcció Pep Mogas. Punt G. Teatre de Ponent, Granollers.
2001. Y ustedes... ¿qué tal? Direcció Nilda Varela. Auditori de Molí de Vila, Quart de Poblet.

2001. Ñaque o de piojos y actores. Direcció Roberto Corte. Barataria Teatro, Teatro Jovellanos de Gijón.
2002. Carta de la Maga a bebé Rocamadour. Direcció Sanchis Sinisterra. Mirmidón – Teatre Lliure. Espai lliure, Barcelona.

2002. Gestos para nada. Direcció Juan carlos Jiménez Romero. Teatro Sintético, Sala Cero, Sevilla.
2002. Lope de Aguirre, traidor. Direcció Karel Mena. La Korbata, Sala Beckett, Barcelona.

2002. Pequeños desórdenes. Direcció Adrián Daumas. Compañía Cascapuá.
2002. Ñaque o de piojos y actores. Direcció Juan Carlos Moretti. Azar Teatro. Corral de la Anuncia de Urones de Castroponce, Valladolid.
2003. ¡Ay, Carmela! Direcció La Farsa. Teatro Isabel la Católica, Granada.

2003. Perdida en los Apalaches. Direcció Raimon Molins. Alta Realitat – Atrium. Teatre de Ponent, Granollers.

2004. El cerco de Leningrado. Direcció Rafael Torán. Teatro del Gato.
2004. Disfruten las molestias. Direcció Delfín Estévez. Teatro del Otro Día. Sala Lagrada, Madrid.
2004. La noche de Molly Bloom. Direcció Sanchis Sinisterra. Mirandez, Teatro Fernando de Rojas, Madrid.

2004. Primer amor. Direcció Lidio Sánchez. Artistas Y.

2004. Ñaque de piojos y actores. Direcció Rafael Rodríguez. 2RC, Teatro Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria.

2005. Claroscuros Trilogía. Direcció Ana Vilaró. Claroscuros – Tantarantana. Teatre Tantarantana, Barcelona.

2005. Marsal marsal. Direcció Pedro Izura. En la Luna Producciones Teatrales.

2005. Pervertimento. Direcció Ramón Ibarra. Pakidermo. Hacería de Bilbao.

2005. Terror y miseria en el primer franquismo. Direcció Víctor Iriarte. Teatrapo- Manufacturas Escénicas, Escuala Navarra de Teatro, Pamplona.

2005. Vacío. Direcció Sanchis Sinisterra. Segundo Viento. La Casa Encendida, Madrid.
2006. Ay, Carmela. Direcció Miguel Narros. Producciones Faraute, Teatro Salón Cervantes de Alcalá de Henares, Madrid.

2006. El cerco de Leningrado. Direcció Encarna Peinado. Yin Teatre.

2007. Lope de Aguirre, traidor. Direcció Juan Pastor. Guindalera Escena Abierta, Madrid.
2007. Ñaque o de piojos y actores. Direcció Carlos Martín i Sanchis Sinisterra.
Metamorfosis Producciones Teatrales, Teatro Salón Cervantes de Alcalá de Henares, Madrid.

2008. Bartleby, el escribiente. Direcció Pedro Forero. Producciones Verticales.

2008. El cerco de Leningrado. Direcció rafael Rodríguez. 2RC Producciones, Teatro de Cuyás de Las palmas de Gran canaria.
2008. Flechas del ángel del olvido. Direcció Miguel Torres. Espacioscuro, Teatro Lagrada, Madrid.

2008. Pervertimento. Direcció José Antonio Ortiz. La Platea, Córdoba.

2008. Terror y miseria en el primer franquismo. Direcció Pepa Calvo. Teatre del Repartidor, Teatre Tantarantana, Barcelona.
2008. Valeria y los pájaros. Direcció Sanchis Sinisterra. El Buco Producciones, teatro palacio Valdés de Avilés, Astúries.

2009. Ay, Carmela! Direcció Olga Estecha. Atakama Teatro, IES Universidad Laboral de Cáceres.
2009. Ñaque, ou de piollos e actores. Direcció Salvador del Río. Teatro de Ningures.
2009. Ñaque o de pijos y actores. Direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett – Teatro Fronterizo, Sala Beckett, Barcelona (reposició).

2009. Ai, Carmela. Direcció Tito Asorey. Teatro do Adro, Auditorio de Vilagracia de Arousa, Pontevedra.
2010. La máquina de abrazar. Direcció Juan Pastor. La Guindalera, Madrid.

2010. El cerco de Leningrado. Direcció José Carlos Plaza. Pentación. Teatro Palacio Valdés de Avilés, Astúries.

2010. Primer amor. Direcció Àlex Ollé i Miquel Górriz. Bitò Produccions, Sala Villarroel, Barcelona.

2011. Ay, Carmela. Direcció Víctor Alvaro. Gataro.

2011. ¡Ay, Carmela! Direcció Carlos Boso. Teatro del Finikito, Teatro La Galera, Alcalá de Henares, Madrid.
2011. Mal dormir. Direcció Sanchis Sinisterra. Radio Nacional de España. Ràdio-teatre.

2011. Ay, Carmela. Direcció Román Calleja. Palco Tres Gestión, Teatro del Casyc, Santander.

2012. Ñaque o de pijos y actores. Direcció Anna López Cañellas. Sala Porta 4, Barcelona.
2012. Dos tristes tigres. Direcció Robert Torres. Art-Magnètics produccions, Versus Teatre, Barcelona.

2012. Pervertimento, direcció Álvaro Báguena i Verònica Andrés. Cia Bonanza T, Sala Ultramar, València.

2013. Ay, Carmela. Direcció Jesús Laiz. Nacho Vilar Producciones.

2013. Ay, Carmela. Direcció Yolanda Porras. Caramba Teatro.

2013. Ay, Carmela. Direcció Andrés Lima. LolaFilms, Teatro Reina Victoria, Madrid.
2014. ¡Ay, carmela! Direcció Carlos Baiges. Yonunka Teatro, Teatro Campos Elíseos, Bilbao.

2014. Mal dormir. Direcció Aldara Molero. Compañía En Septiembre.

2014. La supervivència de les lluernes, amb textos de Juan Mayorga i Sanchis Sinisterra. Direcció Daniela De Vecchi, LaminimAL Teatre Sistèmic. 
2016. ¡Ay, Carmela! Direcció Paco Sáenz. Teatro Lara, Madrid.
2017. ¡Ay, Carmela! Direcció Antonio Rincón-Cano. Compañ´ia Maldito Veneno - GNP Producciones. La Fundición, Sevilla. 
2017. Los figurantes. Dirección Sanchis Sinisterra i Delfín Estévez. Nuevo Teatro Fronterizo. Centro Cultural Antonio Machado, Madrid.
2020. Nada de nada (Al lado, La puerta, Casi i Presencia). Direcció Nacho Martín, Luis O'Malley i Rosa Escrig. Sala Insular de Teatro, Cabildo de Gran Canaria. 
2021. ¡Ay, Carmela! Direcció Joan Peris. Teatre el Micalet, València. 


Lectures dramatitzades (Internacionals)

2004. Le lecteur à gages. Direcció Hervé Petit. Théâtre de l'Étoile du Nord, París.
2005. Reader by the Hour. Direcció Gabriel Gawin. Rose Bruford Theatre, Londres.
2011. ¡Ay, Carmela! Direcció Silvina Pereira, Teatro Maizum, Teatro-Estúdio Mário Viegas, Lisboa. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

1998. El lector por horas. Direcció Ricardo Franco. Teatro Fin de Siglo. Sala de Columnas del Círculo de las Artes, Madrid.

1999. La cruzada de los niños de la calle. Coordinació dramatúrgica Sanchis Sinisterra. Casa de América, Madrid.


2001. Casi todas locas. Direcció Francisco J. Corpas. V Ciclo de Lecturas de Teatro Español de Hoy, Universidad de Málaga.

2001. Carta de la Maga a Bebé Rocamadour. Direcció Sanchis Sinisterra. SGAE “Paraula d'autor”. Festival de Sitges.

2001. Un cafè amb José Sanchis Sinisterra i Julio Cortázar. Paraula d'Autor del Festival Sitges Internacional.
2001. Vacío y otras poquedades. Direcció Sanchis Sinisterra. Programa de Lectures de Dramatúrgia Contemporània. Sala Beckett, Barcelona.

2001. Ñaque o de piojos y actores. Direcció Ángel González Quesada. Etón Teatro. Ciclo de Lecturas Dramatizadas de la AAT, Teatro Bretón de Salamanca.
2001. Perdida en los Apalaches. Dirección Héctor Malamud. Teatro Nacional Cervantes – Centro Cultural de España, Buenos Aires, Argentina.
2009. Valeria y los pájaros. Direcció Xavier Albertí. Lectures Dramatitzades Obrador Internacional de Dramatúrgia – GREC, Fabra i Coats, Barcelona.
2006. Bartleby, el escribiente. Direcció Sigfrid, Monleón. VII Encuentro anual de la Valldigna
2013. Deja el amor de lado, direcció Lola López. Ciclo Lecturas Dramatizadas SGAE, Sala Ultramar, València.

2014. Música para cronopios, direcció Clara Sanchis. Casa de América, Madrid. 
2017. Leonora: viaje a la locura, dramatúrgia a partir de Memorias de abajo, de Leonora Carrington. Dramatúrgia i direcció Sanchis Sinisterra. La Corsetería NTF, Madrid. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1981. Intimidad. Andalán, 346, Zaragoza.

1981. El anilllo. Andalán, 346, Zaragoza.

1988. El gran teatro natural de Oklahoma. Primer Acto, 222, Madrid.

1989. ¡Ay, Carmela! Centro de Documentación Teatral, Madrid.

1990. Ñaque o de piojos y actores. Pausa, 2, Barcelona.

1990. Espejismos. Pausa, 4, Barcelona.

1991. Pervertimento y otros gestos para nada. Cop d'Idees, Barcelona.

1991. Perdida en los Apalaches (Juguete cuántico). Ministerio de Cultura, Madrid.
1992. Trilogía americana. El Público, Madrid.
1993. Ñaque o de pijos y actores / ¡Ay, Carmela! Ediciones Cátedra, Madrid.

1993. Los figurantes. SGAE, Madrid,

1995. Mísero Próspero y otras breverías. Ed. Julia García Verdugo-La Avispa, Madrid.
1995. El cerco de Leningrado: historia sin final. SGAE, Madrid.

1995. Valeria y los pájaros; Bienvenidas. ADE, Madrid.

1996. Los figurantes. Visor, Madrid.

1996. Trilogia americana: Naufragios de Álvar Núñez o La herida del otro ; Lope de Aguirre, traidor; El retablo de Eldorado. Ediciones Cátedra, Madrid.

1996. El cerco de Leningrado; Marsal Marsal. Editorial Fundamentos, Madrid.

1996. Trilogía de Breverías. Consejo Editorial, Puebla, Mèxic.

1997. Pervertimiento y otros gestos para nada. Visor, Madrid.

1999. El lector por horas. Proa-TNC, Barcelona.

2000. ¡Ay, Carmela!; El lector por horas. Espasa, Madrid.

2002. Terror y miseria en el primer franquismo. Teatro del Común, Madrid.

2003. Terror y miseria en el primer franquismo. Ediciones Cátedra. Madrid.

2003. Vacío y otras poquedades. La Avispa, Madrid.

2003. Sangre lunar. Acotaciones, 10, Madrid, p.67-116.
2005. Misiles melódicos. Centro Dramático de Aragón, Zaragoza.
2008. Valeria y los pájaros: comedia en tres actos, como las de antes. Arola Editors, Tarragona.

2008. Teatro menor (50 piezas breves). Ñaque Editora, Ciudad Real.

2004. Flechas del ángel del olvido. Ñaque Editora, Ciudad Real.

2009. Vagas noticias de Klam. Arola Editors, Tarragona.

2009. La máquina de abrazar. Huerga y Fierro, Madrid.

2010. Próspero sueña a Julieta; Sangre lunar. Editorial Fundamentos, Madrid.

2010. Texticulos. Paso de Gato, Mèxic DF.

2011. Paciencia y barajar o Regreso a la cueva de Montesinos y Saturnai. Editorial Fundamentos, Madrid.

2012. Deja el amor de lado; Enemigo interior; La raya del pelo de William Holden. Ñaque Editora, Ciudad Real.

2014. Tres monólogos y otras variaciones. Ñaque Editora, Ciudad Real. 
2016. ¡Ay, Carmela!. Editorial Austral, Barcelona. 
2016. La máquina de abrazar. Huerga y Fierro Editores, Madrid. 
2018. Una artista del sueño. Paso de Gato, Mèxic DF.
2018. Teatro unido (Vol.1, 1980-1996). La Uña Rota Ediciones, Segòvia. 
2018. El lugar donde rezan las putas o que lo dicho sea. Ñaque Editoria, Ciudad Real. 
2019. Monsieur Goya: una indagación. Ñaque Editora, Ciudad Real. 
2020. Naufragios de Álvar Núñez o La herida del otro. Ediciones Antígona, Madrid.
2021. Casi (anillo de Moebius), en La escena de Anaximandro. Encuentros de teatro y ciencia, Punto de Vista Editores, Madrid.  

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1983. Absalón, de Calderón de la Barca. Ayuntamiento de Madrid.

1988. Mísero Próspero. El Público, 37, Cuadernos. Centro de Documentación Teatral, Madrid.

1990. Deseo, de Josep M. Benet i Jornet. El Público, 11, Madrid.

1992. Cartas de la Maga a Bebé Rocamadour. Monteagudo, 10, Universidad de Murcia, p.45-60.
1992. Deseo, de Josep M. Benet i Jornet, Centro de Documentación teatral de Cultura Económica, Madrid.

1993. Mísero Próspero. Pausa, 13, Barcelona.

1996. Tres dramaturgias: La noche de Molly Bloom; Bartleby, el escribiente; Carta de la Maga a bebé Rocamadour. Editorial Fundamentos, Madrid.
1996. Eleutheria, de Samuel Beckett. Tusquets, Barcelona.

1996. La vida es sueño, de Calderón de la Barca. INAEM, Madrid.

1997. Dos dramaturgias: Primer amor; Informe sobre ciegos. Colcultura, Santafé de Bogotá.

2002. Cuando los paisajes de Cartier Bresson, de Josep Pere Peyró. Ñaque, Ciudad Real.
2014. Sueños y visiones del Rey Ricardo III. Ñaque Editora, Ciudad Real

2015. Lejana. Diario de Alina Reyes (Variaciones sobre Cortázar). Letral, 12, Universidad de Granada, p.107-111. 
2015. Bartolomé encadenado. Editorial Editum, Universitat de Múrcia. 
2018. Éramos tres Hermanas (Variaciones sobre Chéjov). Primer Acto, 354, Madrid, p.76-95. 
2020. Kafka en escena: dramaturgias de José Sanchis Sinisterra. Ñaque, Ciudad Real. 

Altres traduccions inèdites i/o estrenades. 

Entre 1957 i 1959, tradueix textos de Jean Cocteau (El mentiroso, Lee tu periodico, La voz humana); Giraudoux (El Apolo de Bellac) i Jean Anouilh (Antígona). També ha traduït obres de Claudel i Achard. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2002. La escena sin límites. Fragmentos de un discurso teatral, amb Manuel Aznar Soler. Ñaque Editora, Ciudad Real.

2003. Dramaturgia de textos narrativos. Ñaque Editora, Ciudad Real.

2004. J. Sanchis Sinisterra: una dramaturgia de las fronteras. amb Monique Martínez Thomas. Ñaque Editora, Ciudad Real.
2007. La palabra alterada, y Cinco preguntas sobre el final del texto. Paso de Gato, Mèxic DF.

2008. Lliçó inaugural 2007-08: la nova textualitat. Fundació per a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears, Barcelona.
2010. Por una teatralidad menor y dramaturgia de la recepción. Paso de Gato, Mèxic DF.

2010. El arte del monólogo. Paso de Gato, Mèxic DF.
2012. Narraturgia. Dramaturgia de textos narrativos. Paso de Gato, Mèxic DF.

2012. Narraturgia. Dramaturgia de textos narrativos. Paso de Gato, Mèxic DF.
2013. Teatro breve actual: modalidades discursivas. Castalia, Barcelona.
2013. Fragmentos de un discurso teatral. Paso de Gato, Mèxic DF. 
2017. Prohibido escribir obras maestras. Ñaque, Ciudad Real.
2018. El texto insumiso: Nuevos fragmentos de un discurso teatral. Ñaque, Ciudad Real. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1964. “Unamuno y El otro”. El otro, de Unamuno. Aymá, Barcelona, p.29-36.

1983. “Calderón, nuestro (ancestral) contemporáneo”, programa de mà Ay, Absalón, de Calderón de la Barca, Teatro Español de Madrid, p.13-22,

1985. “Personaje y acción dramática”. El personaje dramático. Taurus, Madrid, p.97-115.
1985. “De la chapuza considerada como una de las bellas artes”. Nuevas Tendencias Escénicas. La escritura teatral a debate. CNNTE, Madrid, p.121-130.
1987. “Teatro en un baño turco”. Congrés Internacional de Teatre a Catalunya. Institut del Teatre, Barcelona, p.131-143.

1988. “Sergi Belbel: la passió de la forma”. Dins la seva memòria, de Sergi Belbel. Edicions 62, Barcelona, p.7-12.

1990. Pròleg a Fi de Partida, de Samuel Beckett, Institut del teatre, Barcelona, p.5-18.
1991. “El que avisa no es traidor (¿seguro?)”. Perdida en los Apalaches, de José Sanchis Sinisterra. Ministerio de Cultura, Madrid. p.11-12.

1993. “Figuración”. Los figurantes, de José Sanchis Sinisterra. SGAE, Madrid, p.9-11.
1993. “Por una teatralidad menor”. Salas alternativas: un futuro posible. Fira del teatre al carrer de Tàrrega, Tàrrega, p.25-31.
1993. “El retorno del texto dramático”. Boletín Informativo de la Fundación Juan March, abril, p.31-32.

1993. “1957-1967: mi prodigiosa década”. 60 anys de teatre universitari, Universitat de València, València, p.148-149.
1994. “Por una teatralidad menor”. Salas alternativas: un futuro posible. Fira de Tàrrega i Institut d'estudis Ilerdencs. Lleida.

1995. “Breverias”. Mísero Próspero y otras breverías, de José Sanchis Sinisterra. La Avispa, Madrid, p.7-9.
1996. “Prólogo”. Tres dramaturgias, de José Sanchis Sinisterra. Fundamentos, Madrid, p. 9-12.

1996. “Prólogo (Carta de la Maga a Bebé Rocamadour)”. Tres dramaturgias, de José Sanchis Sinisterra. Fundamentos, Madrid, p.89-92.
1996. “¿Todavía teatro político?”. El cerco de Leningrado y Marsal Marsal, de José Sanchis Sinisterra. Fundamentos, Madrid, p.5-6.

1996. “Marsal, Marsal: ¿utopía o profecía?” El cerco de Leningrado y Marsal Marsal, de José Sanchis Sinisterra. Fundamentos, Madrid, p.81-82.
1996. “Una poètica de la sostracció”. Accident, de Lluïsa Cunillé. Institut del Teatre, Barcelona, p.5-12.

1997. “Extroducción”. Pervertimento y Otros gestos para nada, de José Sanchis Sinisterra. Sgae, Madrid, p.7-9.
1997. “El mundo según Zarzoso”. Cocodrilo, Nocturnos, Valencia, de Paco Zarzoso. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 9-14.

1997. “Mercè Sarrias: el diàleg imperfect”. Àfrica 30, de Mercè Sarrias, Institut del teatre, p.5-9.
1998. “Poètica de la sostracció”. Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé. Proa-Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

1998. “Una teatralidad expansiva”. El ball de les balenes, de Biel Jordà. Universitat de les Illes Balears.
1998. “Dramaturgia de textos narrativos. Memoria del Taller realizado por José Sanchis Sinisterra”. Gestus, abril, Bogotà, p.68-111.

1999. “Didascalias grado cero”. Jouer les didascalies. Presses Universitaires du Mirail, Toulouse, p.99-106.
1999. Sesiones de trabajo con los dramaturgos de hoy, amb Albert Boadella, Antonio Onetti y Ana Solano. Ñaque Editora, Ciudad Real.

2000. “Nuevas escrituras dramáticas”. Repúblicas de las Letras, 66, p. 1133-2158.

2000. “La cruzada de los niños de la calle”. Cuadernos Escénicos, 2, Casa de América, Madrid, p.71-72.
2001. “Cuerpos en espacio-tiempo”. Cors en scènes, Lansman Éditeur, p.87-89.

2001. “Pròleg”. Esquetxos i altres peces, de Harold Pinter. Institut del Teatre, Barcelona, p.7-13
2001. "A nova textualidade". Nova dramaturgia espanhola. 7 letras, Rio de Janeiro, p. 9-10.
2002. “La palabra alterada”. El teatro español ante el siglo XXI. Sociedad Estatal España Nuevo Milenio, Madrid, p.317-322.
2012. “En torno a Mísero Próspero”. Ars sonora, 25 años. Una experincia de arte sonoro en radio. SGAE, Madrid, p.11.
2015. “Pedazos de vida”. Primer Acto, 348, Madrid, p. 180-182. 
2015. "Pròleg". Prisionero en mayo, de Juanma Romero Gárriz. Ediciones Antígona, Madrid. 
2017. "Pròleg". Alberto Conejero Teatro 2010-2015. Edciones Antígona, Madrid. 
2018. "Teatro para tiempos de rabia". Programa de mà d'El lugar donde rezan las putas. Teatro Español, Madrid. 
2018. "Llorar para tener agua". Primer Acto, 355, Madrid, p.172-175. 
2018. "Pròleg". Gente estúpida, de Daniela Fejerman. Ediciones Antígona, Madrid. 
2020. "Pròleg". Una galaxia de Luciérnagas, d'Aina Tur. Editorial La Vorágine, Santander. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1958. “Antígona, Sófocles y Anouilh. Un mito a través de veinticinco siglos”. Claustro, 7. València, p.11-12.
​
1959. “Notas sobre el Teatro Español Universitario”. Claustro, 10, València, p.10.
1960. “Realidad y fantasía en William Saroyan”. Claustro, 12, València, p.10.
1960. “Grandeza para un arte grande (notas del Grupo de Estudios Dramáticos)”. Claustro, 13, p.11.
1960. “El espacio escénico”. La Caña Gris, 3, València, p.27-29.
1961. “Carta a un joven escritor”. Claustro, 16, València, p.8-9.
1963. “Sobre la revisión crítica de los clásicos”. Primer Acto, 43, Madrid, p. 63-64.
1963. “El de Gijón. Primer Festival de Teatro Contemporáneo”. La Estafeta Literaria, 276, p.20.
1964. “Les conditions d'un noveau théâtre en Espagne”. Marge Romane, 4, p.1-6.

1964. “Para una Asociación Independiente de Teatros Experimentales”. Primer Acto, 51, p.25-26.

1965. “Carta a los grupos no profesionales españoles”. Primer Acto, 60, Madrid, p. 63-64
1965. “Aula y Seminario de Teatro de la Facultad de Filosofía y Letras de Valencia”. Primer Acto, 65, Madrid, p. 64-65.

1965. “Grupo de Estudios Dramáticos. Notas al programa de Teatro Concreto”. Primer Acto, 66, Madrid, p. 63-64.

1965. “Extractos del coloquio sobre la primera ponencia”. Primer Acto, 70, Madrid, p. 12-15.

1966. “Extractos del coloquio sobre la segunda ponencia”. Primer Acto, 71, Madrid, p. 11-14.

1966. “Coloquio sobre la segunda ponencia. Extracto”. Primer Acto, 72, Madrid, p. 6-7.
1966. “Panorama teatral”. Suma y Sigue, març, p.69-75.

1966. “El teatro en provincias”. Cuadernos para el Diálogo, juny, p.20-22.

1966. “Teatro español. No todo ha de estar en Madrid”. Primer Acto, 79, Madrid, p.4-12.
1968. “Encuesta. ¿Qué características han definido la temporada 67-68 respecto a las anteriores?”. Primer Acto, 98, Madrid, p.17.

1968. “Encuesta. ¿Qué características han definido la temporada 67-68 respecto a las anteriores?”. Primer Acto, 100-101, Madrid, p.65.

1968. “Después de Brecht. Consideraciones posteriores sobre las notas de una conferencia”. Aula Cine Teatro, Universitat, de València, p.16-24.

1969. “Presente y futuro del teatro español”. Primer Acto, 104, Madrid, p. 4-8.
1970. “Primer festival de teatro contemporáneo, Gijón”. Primer Acto, 119, Madrid, p. 14-16.

1970. “Las dependencias del teatro independiente”. Primer Acto, 121, Madrid, p. 69-74.
1970. “Encuesta sobre el Festival Cero de San Sebastián”. Primer Acto, 125, Madrid, p. 31-32.
1973. “Agrupamiento, creatividad y desinhibición. Informe sobre una experiencia teatral con adolescentes”. Estudios Escénicos, juliol, Barcelona, p.11-35.
1976. “La creatividad en la enseñanza de la literatura”. Cuadernos de Pedagogía, 17, p. 22-24.

1978. "Práctica teatral con adolescentes: la creación colectiva". Pipirijaina, 6, Madrid, p. 41-44.
1979. “La noche de Molly Bloom, de James Joyce”. Pipirijaina, 11, Madrid, p.30-31.
1980. “La condición marginal del teatro en el siglo de oro”. Primer Acto, 186, Madrid, p. 73-87.

1980. “El Teatro Fronterizo: Manifiesto (latente)". Primer Acto, 186, Madrid, p.88-89. 1980. “El Teatro Fronterizo: Planteamientos. Trayectoria". Primer Acto, 186, Madrid, p. 88-97.
1980. “El Teatro Fronterizo propone La leyenda de Gilgamesh". Primer Acto, 186, Madrid, p. 98-99.

1980. “El Teatro Fronterizo propone La noche de Molly Bloom". Primer Acto, 186, Madrid, p. 104-107.

1980. “El Teatro Fronterizo propone Ñaque o de piojos actores". Primer Acto, 186, Madrid, p. 108-109.
1982. "Teatro Fronterizo. Taller de dramaturgia". Pipirijaina, 21, Madrid, p. 29-38.

1982. "Un viejo manuscrito, de Franz Kafka, con teatralización de José Sanchis Sinisterra". Pipirijaina, 21, Madrid, p. 39-44.

1984. “La importancia de llamarse autor”. Diario 16, 24 de juny.

1984. “El arte de la chapuza”. El Público, 10-11, Madrid, p.53.
1984. "Happy Days, de Samuel Beckett, una obra crucial”. Primer Acto, 206, Madrid, p. 36-41.

1987. “Debate sobre Festivales”. Primer Acto, 219, separata, Madrid, p.124.

1988. “Teatro Fronterizo, diez años. Crónica de un fracaso”. Primer Acto, 222, Madrid, p. 24-25.
1988. “Teatro Fronterizo. Posdata: Un año después”. Primer Acto, 222, Madrid, p. 25.
1988. “Teatro Fronterizo. Diálogo alrededor de un pastel bajo la mirada silenciosa de Beckett”, amb Joan Casas. Primer Acto, 222, Madrid, p. 33-39.

1988. “Teatro Fronterizo. La aventura kafkiana a escena”. Primer Acto, 222, Madrid, p. 40-41.

1989. “Lectura y puesta en escena”. ADE, 13-14, Madrid, p.28.

1989. “Manifiesto (latente) del teatro fronterizo”. El Público, Madrid, p. 21-23.

1989. “Letra menuda”. Pausa, 1, Barcelona, p.15.
1990. “Ñaque: 10 años de vida”. Pausa, 2, Barcelona, p.6-7.

1990. “Muestra antológica de El Teatro Fronterizo”. Pausa, 2, Barcelona, p.64-75.
1990. “Beckett: final de trayecto”. El Público, 76, Madrid, p.46-48.

1990. “Mercier y Camier. Fronteras beckettianas”. Primer Acto, 233, Madrid, p. 43.
1990. “Regreso a Melville”. Pausa, 3, Barcelona, p.19-20.
1990. “Narratividad y teatralidad. La dramaturgia de Bartleby, el escribiente”. Pausa, 3, Barcelona, p.27-33.

1990. “Beckett dramaturgo: la penuria y la plétora”. Pausa, 5, Barcelona, p.8-18.
1990. “La vida en la frontera”. ADE, 18, Madrid, p-16-17.
1991. “El silencio den la obra de Beckett”. Pausa, 8, Barcelona, p.6-15

1991. “El espacio dramático”. Pausa, 8, Barcelona, p.45-49.

1991. “Un receptor más que implícito: el cómplice de Joan Casas en Nus”. Pausa, 1, Barcelona, p.48-56.

1992. “Lectura y puesta en escena”. Pausa, 11, Barcelona, p.28-29.

1992. “Turno de palabra”. El Público, 91, Madrid, p.83-95.

1992. “Respuesta a Questions aux auteurs”. Théâtre/ Public, 107-108, pp.39-40.

1993. “FIT de Cádiz. Segunda época”. Primer Acto, 250, Madrid, p. 6-7.

1995. “Por una dramaturgia de la recepción”. ADE, 41- 42, Madrid, p. 64-69.

1995. “¿Todavía Teatro Político?”. ADE, 41-42, Madrid, p.116.

1997. “Enquesta. A propòsit del TNC”. Serra d'Or, 446, Barcelona, p.59-60.

1998. “El futuro de las salas alternativas está mucho en los nuevos autores”. UBU, 3, Madrid.
1999. “Proyecto Dramatúrgico Iberoamericano”. Primer Acto, 277, Madrid, p. 143-144.
2001. “La palabra alterada”. Primer Acto, 287, Madrid, p. 20-24.

2001. “La palabra alterada”. Las Puertas del drama, 5, Madrid, p. 6-10.

2001. “El silencio en la obra de Beckett”. Artes, 5, Universidad de Antioquia, p.50-56.
2004. “Pensar el teatro”. Pausa, 20, Barcelona, p.9-10.

2005. “Sistemas Minimalistas Repetitivos”. Pausa, 20, Barcelona, p.11-17.

2006. “Narraturgia”. Las Puertas del drama, 26, Madrid, p. 19-25.

2006. “Beckett dramaturgo: la penuria y la plétora”. ADE, 111, p.149-153.

2013. “La escritura colectiva: otra frontera”. Primer Acto, 345, Madrid, p.137-138.
2015. “Pedazos de vida”, Primer Acto, 348, Madrid, p.180-182. 

Obra traduïda

ALEMANY
1991. Ay, Carmela! Elegie über einen Bürgerkrieg in zwei Akten mit einem Epilog, traducció Jörg Mihan i Alejandro Quintana. Henschel, Berlin.

1995. Von dem Abriß (Geschichte ohne Ende) / El cerco de Leningrado, traducció Maite Prieto Alonso i Gotthardt Schön. Henschel, Berlin.
1997. Ay, Carmela! Spanisches Gegenwartstheater II – Eine Anthologie. Francke. Basel.
1997. Marsal Marsal, traducció Maite Prieto Alonso i Gotthardt Schön. Henschel, Berlin.

ANGLÈS
1996. Ay, Carmela!, traducción de John London. Modern International Drama, v.29, 2, N.Y. : State University of New York at Binghamton.
2003. The Siege of Leningrad (A Story Without End), traducció de Mary-Alice Lessing. Estreno Contemporany Plays, 24.

2005. Ay, Carmela!, traducción de John London, New Theatre Publications, Croydon.
2006. Reader by the Hour, traducció Paul Rankin, Caos Editorial.
2011. Blood Moon, traducció de Gwynneth Dowling
.
2013. The Hugging Machine, traducció Paul Rankin, Caos Editorial.

Inèdites i/o estrenades:
2006. Ay, Carmela!, traducció de Steve Trafford.

ÀRAB
2012. Ay Carmela, traducció d 'Abd al-Hādī Sa'dūn. Sanabel, El cairo.

BULGAR
2012. Teatr x 3. Sofiâ Panorama + plûs.

CATALÀ
1983. Terror i misèria del primer franquisme, traducció Jaume Melendres. Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat.

1987. L'any passat a Toulouse. Art Teatral, 11, València.

1992. Els polls dels actors
2002. Les benvingudes; Perduda als Apalatxes. Lleida: Universitat de Lleida.
2008. El setge de Leningrad. Tarragona: Arola Editors.

DANÈS
Inèdites i/o estrenades:
1994. ¡Ay, carmela! Fiolteatret, København.

2003. Spøgelsesteatret, Teatret ved Sorte Hest, København.

ESLOVÈ
2001. ¡Ay, Carmela! Dramatikon 3, Študentska založba, Ljubljana.


Inèdites i/o estrenades:
2003. ¡Aj, Carmela!: elegija neke državljanske vojne v dveh dejanjih z epilogom, traducció Igor Lampret. Gledališče Ptuj.

FRANCÈS
1994. Ay Carmela!, traducció André Camp i Claude Demarigny. L'Avant-scène, 949, París.

1997. Le siège de Léningrad, traducció Ángeles Muñoz. Actes Sud, París.

2002. Le lecteur à gages, traducció Ángeles Muñoz. Editions du Laquet, París.
2003. Conspiration Vermeille, traducció Patrice pavis i Isabel Martín. Presses Universitaires du Mirail, Toulouse.

2003. Sang de lune, traducció Patrice pavis i Isabel Martín. Presses Universitaires du Mirail, Toulouse.
2004. Ay Carmela, traducció Ángeles Muñoz. Éd. de L'Amandier, París.

2006. Flèches de l'ange de l'oubli, traducció Rosine Gars. Éd. de L'Amandier, París.
2011. Les figurants, traducció Geneviève Lachery Théron. Presses Universitaires du Mirail, Toulouse.

2013. La machine à étreindre, traducció Cheli Rioboo. Caos Editorial.
2021. Monsieur Goya: Une exploration. Presses universitaires du Midi, Université de Toulouse. 


GALLEC
Inèdites i/o estrenades:
1993. Ai, Carmela, traducció de Francisco Lestón
1999. O cerco de Leningrado, traducció de Xosé Manuel Pazos Varela 2009. Ñaque, ou de piollos e actores, traducció de A. Barreiros.

GREC
Inèdites i/o estrenades:
1996. Ay Carmela, Traducció Platon Mavromústakos.

2001. El cerco de Leningrado, traducción Katerina Chalkidou. Los figurantes, Katerina Christodoulou (inèdita)

HOLANDÈS
1995. Teatro: nieuwe teksten van drie Spaanse toneelschrijvers, tradució Ronald Brouwer. International Theatre & Film Books, Amsterdam.

2003. Valeria en de vogels : komedie in drie bedrijven, als vanouds, traducció Ronald Brouwer. Nederlandse Vereniging voor Amateurtheater, Krommenie

ITALIÀ
2002. Teatro traslucido. Teatro Verdi, Pisa.

2003. Ay, Carmela!, traducció Antonella Càron. Edizioni Corsare, Perugia.

2004. Naufragi di Álvar Núñez, traducció Marinella Baschiera.

2004. L'assedio di Leningrado, traducció Cristina Palmarini. Alinea Editrice.

2006. I Figuranti, traducció Antonella Càron. Edizioni Corsare, Perugia.

2006. Perduta sugli Appalachi, traducció Antonella Càron. Edizioni Corsare, Perugia.
2006. La scena senza limiti (Scenica saggi), traducció A. Càron. Edizioni Corsare, Perugia.
2019. Il lettore a ore, traducció Renata Londero. ETS Edizioni, Pisa. 

Inèdites i/o estrenades:
2006. Il lettore a ore, traducció Antonella Càron.

2008. La riga dei capelli di William Holden, traducció Adriano Iurissevich.

JAPONÈS
2014. ¡Ay, Carmela!, traducció de Yoichi Tajiri. Antología de teatro contemporáneo de España, Editorial Chamoline.

2014. La puerta, traducció de Yoichi Tajiri. Antología de teatro contemporáneo de España, Editorial Chamoline.

POLAC
1999. Marsal Marsal, traducció Marta Jordan. Dialog, Warszawa.
2000. Oblężenie Leningradu, traducció Marta Jordan. Dialog, Warszawa.

PORTUGUÉS
Inèdites i/o estrenades:
1994. Ñaque, ou sobre piolhos e actores, traducció de José Carlos González
1996. A noite de Molly Bloom, traducció de José Bento.

2009. La máquina de abrazar, traducció d'Eric Nepomuceno.
2019. Da literatura ao Palco (Dramaturgia de textos narrativos). É Realizações Editora, São Paulo.

RUS
¡Ay, Carmela!

TURC
2008. Leningrad Kuşatması, traducció Esen Özman, Mitos-Boyut, Istanbul.

Obra premiada

1968. Premio de Teatro Carlos Arniches, per Tú, no importa quién.

1990. Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura, compartit amb José Estruch.
1991. Premio Federico García Lorca.
1996. Premi d'Honor de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

1999. Premi Max al millor autor teatral en castellà, per ¡Ay, Carmela!
2000. Premi Max al millor autor teatral en castellà, per El lector por horas.

2002. Premi Especial de Teatre Cartelera Turia de València.

2004. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura, per Terror y miseria en el primer franquismo.

2005. Premi Max al millor autor teatral en castellà, per El cerco de Leningrado.

2004. Premi especial Max de noves tendències escèniques, pel projecte Teatro del Común.

2008. Premi Life Achievament Award del XXIII International Hispanic Theater Festival Miami.

2010. Medalla del Centro Latinoamericano de Creación e Investigación Teatral.

2012. Premi Max de la Crítica per al Nuevo Teatro Fronterizo. 
2014. Premi Adolfo Marsillach a tota una trajectòria teatral. 
2016. Premi de la Red de Teatro de Lavapiés. 
2016. Premi de la Federación Española de Teatro Universitario a tota una trajectòria. 
2016. Premi Palma d'Alacant a la trajectòria en la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos. 
2018. Medalla d'Or de la Universitat de València. 
2018. Premi Max d'Honor a tota una trajectòria. 
2019. Dr. Honoris Causa per la Universitat de Toulouse – Jean Jaurès.

Bibliografia

Llibres

AZNAR SOLER, Manuel – CASARES ROCA, T. (1994). El teatre universitari a Barcelona. 10 anys de l'Aula de teatre de la UAB 1984-1994. Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.

AZNAR SOLER, Manuel – DIAGO, Nel – MANCEBO M.F. (1993). 60 anys de teatre universitari. Universitat de València, València.
FERRADÁS, Cristina (2012). La construcción del espectador en el teatro breve de José Sanchis Sinisterra. Artezblai Editorial, Bilbao.

FONDEVILA, Santiago (1998). José Sanchis Sinisterra: l'espai fronterer. Institut del Teatre, Barcelona.

GRAF GUZMAN, H. (2015). Estudio del “efecto” en el teatro breve y brevísmo de José Sanchis Sinisterra y José Moreno Arenas. Éditions Slatkine, Genève.
JENSEN, K. (2007). Formen des episierenden metadramas: ausgewählte Dramentexte Jose Sanchis Sinisterras und anderer spanischer. Vervuert, Frankfurt amb Maim.
MARTÍNEZ, Monique; Sanchis Sinisterra, José (2004). Una dramaturgia de las fronteras. Ñaque Editora, Ciudad Real.

SALAZAR, Sor Elena (2012). Lope de Aguirre de la crónica a la dramaturgia: presencia en ausencia en Lope de Aguirre, traidor. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo.
SOSA, Marcela Beatriz (2004). Las fronteras de la ficción. El teatro de José Sanchis Sinisterra. Universidad de Valladolid, Valladolid. 

Articles, capítols, pròlegs

AZNAR SOLER, Manuel (1991). “Introducción”. Ñaque o de piojos y actores. ¡Ay, Carmela!, de José Sanchis Sinisterra. Cátedra, Madrid, p.11-120.
-(1995). “El retablo de El Dorado de José Sanchis Sinisterra”. Teatro español contemporáneo: autores y tendencias. Reichenberger, p.391-414.
-(1997). “Metateatro e Historia en Los figurantes, de José Sanchis Sinisterra”. Hispanística XX, 15, p.133-150.

BATLLE I JORDÀ, C. (1996). “Pròleg. El lector por horas: una lectura”. El lector por horas. Teatre Nacional de Catalunya-Proa, Barcelona, p.7-21.
CAMPS SINTES, M. (1996). “El cerco de Leningrado, de José Sanchis Sinisterra”. Veinte años de teatro y democracia en España (1975-1995). CITEC, Madrid, p.211-222.
DOLL, E. J. (2019). “La autobiografíamemorias mentirosas y escurridizas en J. López Mozo y J. Sanchis Sinisterra”. Teatro, (auto)biografía y autoficción (2000-2018), Lain Corona, G. – Santiago Nogales, R. Coord. Visor Libros, Madrid, p.653-664. 
ESPEJO ROMERO, R. (2019). “The Teatro Fronterizo’s White Whale José Sanchis Sinisterra, Herman Melville, and Moby-Dick”. Bulletin of Contemporany Hispanic Studies, Vol. 1, nº1, Liverpool University, p.31-44. 
EYRING BIXLER, J. (2018). “Historias para ser contadas y la onda de la "narraturgia" en el teatro mexicano del nuevo milenio”. Revista de estudios hispánicos, Vol. 52, nº2, Washington University, p.505-525. 
FERRADÁS, C. (2013). “La ruptura de horizontes en el teatro breve de José Sanchis Sinisterra”. El viento espira desencanto: Estudios de literatura española contemporánea, Aracne Editrice, Itàlia, p.291-300.
FOX, M. (2012). “El modelo brechtiano de Terros y miseria del Tercer Reich en España: Sanchis Sinisterra y Sastre”. Metalinguaggi e metatesti. Lingua, letteratura e traduzione, AISPI Edizioni, Roma, p. 357-365.

FLOECK, Wilfried (1999). “Historia, posmodernidad e interculturalidad en la Trilogía americana de José Sanchis Sinisterra”. Anales de la literatura española contemporánea, vol.24, 3, p.493-532.
-(1999). “La madurez estable de Sanchis Sinisterra, Fermín Cabal y José Luis Alonso de Santos”. Historia y crítica de la literatura española vol.9, tomo 2. Crítica, Madrid, p. 550-556.
-(1999). “Historia, posmodernidad e interculturalidad en la Trilogía americana, de José Sanchis Sinisterra”. Anales de literatura española contemporánea, vol.24, 3, p.493-532.
FRANCESCHINI, E. (2009). “Sangre lunar de José Sanchis Sinisterra. Des mères empèchées au dépassement de l'empéchement... Pour les personatges comme pour les récepteurs de l'oeuvre”. Nouvelles figures maternelles dans la littérature espagnoles contemporaine. Editions L'Harmattan, p.183-200.
GABANCHO, P. (1988). La creació del món. Catorze directors catalans expliquen el seu teatre. Institut del teatre, Barcelona, p.42-44.

GALMARI, F. (2010). “El traje del Arlequín en Flechas del ángel del olvido, de José Sanchis Sinisterra”. El teatro de humor en los inicios del siglo XXI, Visor, Madrid, p. 295-308.
-(2011). “Vacío y otras piezas breves del Teatro menor, de José Sanchis Sinisterra”, El teatro breve en los inicios del siglo XXI. Visor, Madrid, p. 425-440.

GARCÍA-MANSO, L. (2018). “Espacios liminales, fantasmas de la memoria e identidad en el teatro histórico contemporáneo”. Signa, 27, UNED, p.393-418. 
JOHNSON, J. (1999). “Una aproximación al estudio de las didascalias en Ay, carmela, de José Sanchis Sinisterra”. Teatro histórico (1975-1998): textos y representaciones. Visor, Madrid, p. 431-438.

LADRA, D. (2013). “Conversaciones bajo el glaciar (sobre Deja el amor de lado)”. Leer teatro, 1, AAT, Madrid.

LÁZARO, E. (2018). "Terror y miseria en el primer franquismo, de José Sanchis Sinisterra y el Teatro del Común. Crónica de una experien­cia pedagógico-teatral para la recuperación de la memoria histórica”. ALEC, Vol. 43, nº2, Society of Spanish and Spanish-American Studies, p.111-137.
-(2018) “José Sanchis Sinisterra, investigador y teórico teatral”, Primer Acto, 354, Madrid, p.62-63. 
LONDERO, R. (2010). “El teatro de José Sanchis Sinisterra traducido al italiano: entre el libro y la escena”, Nuevos caminos del hispanismo, Iberoamericana-Vervuert, Madrid- Frankfurt, p. 324-331.

-(2010). “Teatro áureo y reescritura contemporánea: las tragicomedias de José Sanchis Sinisterra” Cuatrocientos años del 'Arte nuevo de hacer comedias' de Lope de Vega. Ed. Valladolid - Universidad de Valladolid, p. 695-703.

-(2010) “Ñaque (1980) di José Sanchis Sinisterra: tradurre il pastiche a teatro, fra sincronia e diacronia”. Testo e traduzione. Lingue a confronto, Peter Lang, Bern, p. 89-108.

-(2013). “La historia y la cultura desde el margen: los personajes-piojos de José Sanchis Sinisterra”. De élites y masas: textualizados. Devenir, p.361-378.
MARTÍNEZ THOMAS, M. (2004). “Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra: transgresión de las normas, trangresión de las formas”. Teatro y sociedad en la España actual. Iberoamericana Editorial Vervuert, p.349-360.
LODI, E. (2017). “La guerra en escena: ¡Ay ,Carmela!, de José Sanchis Sinisterra, entre memòria y conciencia traumàtica”. Pasavento, vol. 5, nº1, Universidad de Alcalá, p.115-126. 

ORDÓÑEZ, Marcos (2003) A pie de obra. Alba Editorial, Barcelona, p.387-392.
PASCUAL, I. (1999). “Algunas premisas sobre la creación de José Sanchis Sinisterra”. Acotaciones, 2, Madrid, p. 53-78.

PEIRÓ, J.V. (1999). “Visitas a la conquista de América: la Trilogía americana, de José Sanchis Sinisterra”. Teatro histórico (1975-1998): textos y representaciones. Visor, Madrid, p. 439-450.

PENELAS, E. (2002). “El cerco de Leningrado: metáfora de la resistencia. Sobre la obra de José Sanchis Sinisterra en versión y dirección de Osvaldo Bonet, Buenos Aires, 2001”. Stichomythia, 0, Universitat de València.

PÉRÈS, C. (2008). “L'utopie de la création littéraire: enjeux et limites du Texte-acteur ('Sangre lunar' de José Sanchis Sinisterra et 'Naturaleza' de Felipe Hernández)”. Mélanges en hommage à Jacques Soubeyroux, Editions du CELEC, Saint-Etienne, p. 559-576.
PÉREZ RASILLA, Eduardo (2000). “Introducción”. ¡Ay, Carmela! El lector por horas. Madrid, Espasa-Calpe, Madrid, p.9-79

-(2003). “Sangre lunar, un hito en el discurso de Sanchis Sinisterra”. Acotaciones, 10, Madrid, p.51-66.

-(2016). “Dos distopias urbanas en el teatro español del siglo XXI: Flechas del ángel del Olvido, de José Sanchis Sinisterra, y La selva es joven y está llena de vida, de Rodrigo García”. Espacios urbanos en el teatro español de los siglos XX y XXI, Cerstin Bauer-Funke, ed. Olms-Weidmann, p.353-363.
RAMÍREZ MONTES, V. (2017). “Dramaturgia metateatral y ficción en José Sanchis Sinisterra: niveles, procedimientos y consecuencias”. Tonos digital. Revista de estudios filológicos, 32.
RICCI, E. (2008). “À la découverte de l'Amérique: La trilogía americana de José Sanchis Sinisterra ou la mémoire de la Conquête en question”. Représentations et transmission dans les monde hispanique (XXè-XXIè siècles), Hispanistica XX, Dijon, p. 339-349.
RÍOS CARRATALÁ, J.A. (2009) “Entrevista”. La máquina de abrazar, de Sanchis Sinisterra. Huerga y Fierro, Madrid.

RIVERA, C.M. (2003). “Transgresión y transculturación/interculturación en el teatro fronterizo de José Sanchis Sinisterra”. Gestos, 36, p.103-117.
RIZZO, A. (2019). “Herramientas para la conformación de un receptor activo en la obra de Sanchis Sinisterra”. Estudios teatrales: nuevas perspectivas y visiones comparadas, Saura Clares, A. – Guerrero, I. Coord. Universitat de Múrcia, p. 185-196. 
RUBIO JIMÉNEZ, J. (2005). “José Sanchis Sinisterra y los límites de la teatralidad”. Misiles melódicos, de J. Sanchis Sinisterra. Centro Dramático de Aragón, Zaragoza.
RUGGIERI MARCHETTI, M. (1999). “El poder de la literatura en El lector por horas de José Sanchis Sinisterra”. Cuadernos de dramaturgia contemporánea, 4, Alacant, p.57-66.
SÁNCHEZ ARNOSI, Milagros (2003). “Introducción”. Terror y miseria en el primer franquismo, de J. Sanchis Sinisterra. Cátedra, Madrid, p.11-78.
SÁNCHEZ JIMÉNEZ S.U. - SÁNCHEZ SALAS, F.J. (2007). “Estretegias de comunicación teatral en la obra de José Sanchis Sinisterra”. Pandora: revue d'études hispaniques, 7, p.49-64.

SÁNCHEZ TORRE, L. (2000). “La construcción del público en Los figurantes de José Sanchis Sinisterra”. Homenaje a José María Martínez Cachero: investigación y crítica, vol.3. Universidad de Oviedo, p. 485-506.
SAVAL, J.V. (2003). “Comentarios a La escena sin límites de José Sanchis Sinisterra”. Teatro, 19, Universidad de Alcalá, p.311-326.
-(2007). “El medio es el mensaje: los condicionantes estructurales que modifican el contenido en ¡Ay, carmela!, de José Sanchis Sinisterra”. Nuevas aportaciones a los estudios teatrales: (del Siglo de Oro a nuestros días). Universidad de Alcalá, p.98-108.
SERRANO, Virtudes (1996). “Introducción”. Trilogía americana, de José Sanchis Sinisterra. Cátedra, Madrid, p. 9-90.
SIMÓ I VINYES, R. (1991). Presentació a Perdida en los Apalaches, de José Sanchis Sinisterra. Ministerio de Cultura, Madrid. p.13-14.

SOSA, Marcela Beatriz (2010). “Fisuras y alteridad historiográfica en El retablo de Eldorado y Naufragios de Alvar Núñez, de José Sanchis Sinisterra”. CiberLetras, 23. Lehman College, CUNY, EEUU.
SOSA RAMÍREZ, M. (2009). “Bleeding Memory: the Crucibles of Conquest in Yo tengo un tío en América by Els Joglars and Lope de Aguirre,traidor by José Sanchis Sinisterra”. Estreno, 2, p.71-84.
-(2016). “Crisis económica, ambigüedad y lògica del absurdo en Vagas noticies de Klamm, de José Sanchis Sinisterra”. Letras Hispanas, Vol. 12, nº1, Texas State University, p.67-78.
SPRINCEANA, L. (2017). “Fragments of History, before and after Naufragios de Álvar Núñez o La herida del otro(1978-1991), by José Sanchis Sinisterra”. Bulletin of Hispanic studies, vol. 94, nº6, Liverpool University, p.591-605. 
TRECCA, S. (2010). “Los niveles del humor en La raya del pelo de William Holden, de José Sanchis Sinisterra”. El teatro de humor en los inicios del siglo XXI, Visor, Madrid, p. 415-431.
-(2010). “Il teatro spagnolo contemporaneo nell'editoria italiana: Antonio Buero Vallejo e José Sanchis Sinisterra”, Nuova Informazione Bibliografica, 2, p. 291-310.
VILAR, R. (2018). "Prólogo: el teatro centrifugo". Teatro unido (Vol.1, 1980-1996). La Uña Rota Ediciones, Segòvia, p.9-25. 
ZIARKOWSKA, J. (1997). “Llanto por la muerte de Carmela: la obra teatral de José Sanchis Sinisterra y su versión sauriana”. Estudios Hispánicos, 6, p.79-86. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ACHE, J. (1985). "José Sanchis: Al teatre, avui, se li obre un gran futur". Diario de Sabadell, 19 de gener.
AGENCIA EFE (1991). “La política cultural española lleva al teatro a la agonía”. Levante, 17 de febrer.
ALCALÁ, A. (1984). "La investigación y las nuevas vías teatrales no tienen apoyo institucional". Ideal (Granada), 20 de desembre.
AMESTOY, I. (1991). “Sanchis Sinisterra: El cese es beligerante”. Diario 16, 20 de febrer.
ANDRADI, E. (1992). “Alemania. Carmela y Paulino en la casa de Brecht”. El Público, 88, Madrid, p.106-107.
ANTON, J. (1993). "Las salas alternativas van a ser realmente la alternativa teatral". El País, 29 de novembre.
-(1997). "Me gusta sentirme extranjero, pero no tanto". El País, 23 de maig.

-(2002). “Sanchis Sinisterra escribe una pieza sobre el Opus Dei”. El País, 14 de novembre.
-(2005). “Sanchis Sinisterra, nuevo director del teatro Matastasio”. El País, 27 de maig.
-(2012). “Tres hermanas y un señor dramaturgo”. El País, Barcelona, 7 de gener.

-(2013). “Eduard Punset cae en las redes del teatro, y viceversa”. El País, 10 de juliol.
ANTÓN, J. - LEY, P. (2001). “Brecht en tiempos de guerra”. El País. Catalunya, 5 de novembre.
ARCO, A. (1994). "El teatro es resistencia". La Verdad (Alicante), 30 d'abril.

AYANZ, M. (2004). “Sanchis Sinisterra, Premio Nacional de Literatura Dramática por revisar la posguerra”. La Razón, 29 d'octubre.

-(2010). “Sanchis Sinisterra contra el teatro encorsetado”. La Razón, 30 de desembre.
-(2013). “Tenemos obras estupendas, pero no se estrenan”. 26 de gener.

AZNAR SOLER, M. (2005). “¡Ay, Carmela!” Quimera, 255-256, p.51.

BADIOU, M. (1989). “La sala Beckett un teatro y una filosofía”. El Público, 67, Madrid, p.40-41.

BARBÓN, M. (2001). "Me interesa generar desasosiego en el público". La Voz de Asturias, 18 de novembre.

BATLLE, C. (2000). “Més sobre el drama relatiu (I i II). Serra d'Or, 489, Barcelona, p. 54-57.

BARCELONA Y MÁS (2002). “Sanchis Sinisterra: Hay que oír al inmigrante”. Barcelona y Más, 26 de febrer.
BAREA, P.
(2004). “La memoria fabrica mitos y fábulas”. Sur, 19 de novembre.
BARREDA, B. (2005). “Graffiti verbales”. El País, Barcelona, 21 de gener.

-(2012). “Viaje a ninguna parte”. El País. Catalunya, 187 de juliol.

-(2012). “Reversing Chejov”. El País. Catalunya, 14 de febrer.

-(2012). “Juntos pero no revueltos”. El País, 15 de gener.

BENACH, J-A. (2010). “Arquillué, extraordinario”. La Vanguardia, Barcelona, 17 de juliol.

-(2012). “Un desgavell colossal”. La vanguardia, Barcelona, 19 de juliol.

-(2012). “Resumir Txèkhov”. La Vanguardia, Barcelona, 6 de febrer.

BENITO, J. (1988). “Autor de Pervertimento Sanchis Sinisterra:, por la renovación teatral”. Heraldo de Aragón, 29 d'abril.

BORCHA, M. (2004). “Sanchis Sinisterra:El Estado debe aceptar la diversidad y apoyar al teatro más frágil”. La Razón, 4 d'agost.
BRAVO, J. (2019). "El CDN abre sus puertas por primera vez a Sanchis Sinisterra". ABC, 16 de novembre. 
-(2019). "Sanchis Sinisterra: lo que más me admira de Goya es que mantuvo sus ansias de aprendizaje hasta el final". ABC, 16 de novembre. 
-(2020). "La obra madita de Sanchis Sinisterra". ABC, Madrid, 14 de febrer. 
BRIONES, R. (1992). “Libros: Trilogía americana”. ADE, 26, Madrid, p.73.

-(2013). “José Sanchis Sinisterra y el Nuevo Teatro Fronterizo: Un teatro que mantenga vivo el espíritu crítico”. ADE, 144, Madrid, p.75-83.

BROCH, A. (1990). “Perdidos en el texto espacio-temporal”. La Vanguardia, Barcelona, 30 de novembre.

BULLRICH, L. (2012). “Actuar para que cambie”. El País. Madrid, 22 de juny.
CABALLERO, O. (1996). “Sanchis Sinisterra cerrará la etapa Lavelli en La Colline de París”. La Vanguardia, Barcelona, 28 de maig.

CARUANA, P. (1999). “Sanchis Sinisterra: El teatro se ha quedado en los ochenta”. Pasaporte, 26 de novembre.

CASARES, T. (2000). “José Sanchis Sinisterra: ¡Culpable!”. Cuadernos de dramaturgia contemporánea, 5, Alacant, p.107-112.

CASAS, J. (1989). “La insignificancia y la desmesura”. El Público, 1, Madrid, p.9-15.
-(1991). “Kafka segons Kafka segons Sanchis... El gran teatre natural d'Oklahoma”. Avui, Barcelona, 29 de novembre.

CATALÀ, G. (1997). “Barcelona. ¿Final de etapa?” Primer Acto, 269, Madrid, p. 119-121.

CLARDI, F. (2006). “Più spazio alla nuova drammaturgia e al teatro di parola”, www.drammaturgia.it.
C.M. (2001). “Sanchis Sinisterra: El arte no puede ignorar lo que está pasando en el campo de las ciencias”. Diario de Navarra, Pamplona, 6 de setembre.

COCA, J. (2000). “És relatiu, això del drama relatiu”. Serra d'Or, 483, Barcelona, p. 51-43.

-(2001). "Sanchis Sinisterra, Pepe". Avui, 15 de gener.

CODERQUE, I. (1990). “Sanchis Sinisterra, la condició d'estranger”. Diario de Barcelona, 25 de novembre.

COLOMER, V. (1989). “José Sanchis, dramaturgo”. Sabadell, 6 de juliol.

CORBELLA, F. (1990). “Informe sobre ciegos. Conferencias entre Caplin y Edipo Rey”. Reseña, 204, Madrid, p.12-13.

CORROTO, P. (2010). “Sanchis Sinisterra abre un teatro autogestionado”. Público, 22 de desembre.
CUADROS, C.
(1999). “Dos obras se Sanchis Sinisterra: Voces de mujer”. Época, 1 de febrer.

DAUDER, J. (1985). “La conquista de América, una frontera teatral”. El Público, 18, Madrid, p.40-41.

DE LA CRUZ, C. (1996). “Sala Beckett: Pepe Sanchis y el discurso social”. Escena, 35, Barcelona, p. 25-27.

DIARIO DE MALLORCA (2002). “Sanchis Sinisterra: Existe un teatro del Centro Comercial”. Diario de Mallorca, Palma de Mallorca, 24 d'abril.

DÍAZ SANDE, J.R. (1982). “Ñaque: una buena investigación”. Reseña, 136, Madrid, p. 24.

DOMÉNECH, S. (2001). “Sanchis Sinisterra: Mi obsesión es que la gente se lleve deberes a casa”. La Razón, Madrid, 11 de setembre.

EL PÚBLICO (1990). “Estruch y Sanchis, Premios Nacionales de Teatro”. El Público, 78, Madrid, p.9.
(1991). “José Sanchis Sinisterra. La pasión por la escritura”. El Público, 82, Madrid, p. 57.

ESTEBAN, R. (1999). “Sanchis Sinisterra: El autor incansable”. El Mundo, 3 de juny.
EUROPAPRESS (2016). “Sinisterra viste de arte experiencias humanas en el nuevo teatro fronterizo”. Europapress, 28 de juny. 
EZKER, A. (2001). “En España hay medios para una política cultural de escaparate, no para la nueva creación". Diario de Noticias (Pamplona), 5 de setembre.
FERNÁNDEZ, A. (2003). "Terror y miseria en el primer franquismo, de Sanchis Sinisterra. Un proyecto que ilumina la memoria”. Primer Acto, 297, Madrid, p. 64-68.
FERREIRO, C. (1992). “Lope de Aguirre, traidor. Oportunidad para un texto”. Reseña, 227, Madrid, p.21.
FLORES, F. (2001). “De la universidad ha emergido lo más avanzado del teatro”. Sur, Málaga, 9 de maig.

FONDEVILA, S. (1989). “Sanchis Sinisterra: El teatro no es un círculo cerrado”. El Público, 67, Madrid, p.42-44.
-(1991). “El amor y la física cuántica”. El Público, 83, Madrid, p.52-53.

-(1993). “Entrevista a Sanchis Sinisterra, director del Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz. Los indios están vivos". La Vanguardia, 14 d'agost.

-(1994). "Escribo teatro político sin avergonzarme". La Vanguardia, 9 de març.

-(1999). “Sanchis Sinisterra estrena un nuevo Ñaque en Alicante”. La Vanguardia, Barcelona, 22 de novembre.

-(2012). “Un momento a la vida de dos grans homes de teatre”. Ara, 1 d'agost.
GARCÍA, A. (2012). “Sanchis Sinisterra: Hay censura para que el teatro tenga poca carga de ideas”. Levante, València, 7 d'abril.

GARCÍA, B.M. (2009). “Sanchis Sinisterra: Cuando escribo siempre me pongo retos”. La Voz de Asturias, 21 de març.

GARCÍA, E. (2014). “José Sanchis Sinisterra: Cómicos errantes somos muchos, no solo los actores”. El Periódico de Aragón, 24 de gener.

GARCÍA, G. (2012). “Sanchis Sinisterra. Las subvenciones le limaron las uñas al teatro”. La Gaceta, 3 d'abril.

GARCÍA, R. (2014). “Juan Diego, el ángel negro de Shakespeare”. El País, 31 d'octubre.
GARCÍA BERTOLÍN, J.R. (1988). "El Teatro Fronterizo es el agujero negro de mi economía". Levante, 6 de maig.
GIDRÓN, M.
(1999). "Sanchis Sinisterra: El éxito de mi teatro se debe a que es sencillo y barato”. ABC, 23 de novembre.

GISBERT, Joan Manuel (1980). “Tiempo de monólogos. El Teatro Fronterizo. Molly Bloom, la carne que se afirma». Pipirijaina, 13, Madrid, p. 10-11.

GOMILLA, A. (2012). “Un somriure, sisplau”. Ara. Time Out, 228, barcelona, p.56.
GORDON, Juan A. (1991). "Sanchis Sinisterra: Regreso a las aulas de la mano de su obra". Heraldo de Aragón, 27 d'abril.

GRAGERA DE LEÓN, F. (2014). “Artistas en el lugar equivocado”. El País, 19 de març.
HERNÁNDEZ, C. (1989). “Teatro Fronterizo: los silencios de Melville”. El Público, 75, Madrid, p.15-16.

(1992). “El gran teatro natural de Oklahoma”. El Público, 90, Madrid, p.30.

HERRERO, J. (2019). "José Sanchis Sinisterra: Que se marquen las fronteras pero que sean permeables". La Razón, 5 de febrer. 
HERRERO, R. (1994). "Los triunfadores no me interesan ni para criticarlos". El Diario Vasco (San Sebastián), 12 de març.

-(2007). “Pensar en lo que va a gustar y en lo que se lleva es un riesgo para el autor teatral”. El Diario Vasco, 27 de novembre.

HUELBES, E. (1998). "José Sanchis Sinisterra: Esta sociedad nos está haciendo una lobotomía".
El País, 16 d'agost.

HUERTA, R. (2012). “¡Ay, Carmela! Suena a ruso”. El País, 26 de setembre.

IRIARTE, V. (1994)."El teatro debe recuperar su dimensión ética". Diario de Navarra, 30 de novembre.

JÁTIVA, J.M. (2012). “Premio Max para el Nuevo Teatro Fronterizo”. El País, 2 d'abril.
JOYA, J.M. (1999). “Treinta años de experimentación teatral. Conversaciones con José Sanchis Sinisterra”. Nueva Revista de política, cultura y arte, 66, p.142-155.
LADRA, D. (2018). “Notas sobre unas variaciones”. Primer Acto, 354, Madrid, p.68-73.
LA NUEVA ESPAÑA (2008). “Sanchis Sinisterra: He entendido siempre el teatro como el lugar en el que se desarrolla la sugerencia”. La Nueva España, 28 de març.

LA RAZÓN (1999). “Sanchis Sinisterra: La televisión es una máquina depredadora de la cultura”. La Razón, 23 de novembre.
LÁZARO, E. (2018). “José Sanchis Sinisterra, investigador y teórico teatral”. Primer Acto, 354, Madrid, p.62-63.

LEY, P. (1999). “Elogio de la lectura”. El País, 23 de gener.
-(2003). “Esquiva universalidad del clásico”. El País, Barcelona, 11 de juliol.

LLADÓ, A. (2013). “Decàleg Sanchis Sinisterra”. La Vanguardia. Culturas, 588, Barcelona, p.26-27.

LLANOS SALAS, N. (1992). “Retrato de solado tuerto, tullido y loco”. El Público, 92, Madrid, p.90-91.

LLOPIS, A. (1993). "Josep Sanchis Sinisterra mostra el vessant absurd de la vida quotidiana a Dos tristes tigres". Diario de Barcelona, 24 de novembre.

LÓPEZ, E. (2014). “Éramos tres hermanas. Sueños no realizados”. Guía del Ocio, Madrid, 21 de març.

LÓPEZ, J.A. (1993). “Sanchis Sinisterra: Ha sido una decisión consecuente”. Diario de Cádiz, 17 de desembre.

LÓPEZ MOZO, J. (1988). “¡Ay Carmela! La dignidad de los cómicos”. Reseña, 189, Madrid, p.14-15.
(2001). “La raya del pelo de William Holden. Cine de sesión continua”. Reseña, 325, Madrid, p.33-34.

LÓPEZ REJAS, J. (1998). “Sanchis Sinisterra comienza La cruzada de los niños de la calle”. La Razón, 28 de novembre.

-(2001). "Sanchis Sinisterra. El teatro comercial es un sarcófago". El Cultural (El Mundo), 31 de gener.

-(2013). “Sanchis Sinisterra lleva los clásicos al taller”. El Cultural, 19 de juliol.

MARÍ, R. (1990). "Premio Nacional de Teatro. Esa pasión irrefrenable que se llama teatro”. Las Provincias, 27 d'abril.

MÁRQUEZ, L. (2018). “Sanchis Sinisterra: El teatro debe reivindicar a los perdedores de la historia”. Culturplaza, 25 de maig. 
MARTÍNEZ, C. (1999)."Muchos directores se permiten el lujo de ignorar a los nuevos autores". Información, 23 de novembre.

MATTEINI, C. (1992). “Naufragio de la quimera”. El Público, 89, Madrid, p.10-14.
(1992). “José Luis Gómez. Un sueño de libertad anegado en sangre”. El Público, 89, Madrid, p.15-17.

MAYORGA, J. (1999). “El espectador como autor”. Primer Acto, 278, Madrid, p. 122.
MEDINA, M.A. (1980). “Dos monólogos”. Primer Acto, 183, Madrid, p.184-185.
MELGAR, J. (1988). "Hay mucho dinero oficial y eso entumece la imaginación". Las Provincias, 21 d'abril.

MELIÀ, V. (1989). "Espero que el entusiasmo no se agote y la obra salga de gira". Levante, 1 de març.

-(1992). "Sanchis Sinisterra: Mi trayectoria profesional es anómala y hasta fronteriza". Levante, 14 de març.

MENA, K. (1993). “El nuevo rumbo del Festival de Cádiz. Con Sanchis Sinisterra”. Primer Acto, 250, p.8-11.

MIRANDA, R. “El teatro histórico es impositivo, la memoria es más irreverente”. El Periódico, Aragón, 19 de febrer.

MOLINA, M. (2000). “La música de Aracil y la palabra de Gómez crean un nuevo Próspero”. El País, 13 de juliol.

MONLÉON, A. (1994). “El cerco de Leningrado. Entrevista con Nuria Espert”. Primer Acto, 253, Madrid, p. 87-90.

MONLEÓN, J. (1980). “Sanchis Sinisterra”. Primer Acto, 186, Madrid, p. 90-91.

(1991). “Testimonio: José Sanchis Sinisterra”. Primer Acto, 240, Madrid, p. 132-147.
-(2018). “Sanchis Sinisterra”. Primer Acto, 354, Madrid, p.50-52. 
MORALES FERNÁNDEZ, C. (2014). “Recortes sociales a base de asesinatos”. El País, 19 de febrer.

MORENO, C. M. (2020). "Sanchis Sinisterra: la gente ya no acepta la soledad, el silencio o la espera". Noticias de Navarra, 9 de febrer. 
NÚÑEZ JAIME, V. (2014). “Sanchis Sinisterra lleva la entrevista al teatro”. El País, 3 de juny.

OJEDA, A. (2018). “José Sanchis Sinisterra: El dilema del teatro hoy es ser àgora o mercado”. El Cultural, 26 de gener. 
OLIVARES, J.C. “L'honestedat a debat”. Avui, Barcelona, 14 de juliol.

-(2012). “Les tres germanes”. Ara. Time Out, 205, Barcelona, p.58.

ORDÓÑEZ, M. (2003). “Electra y familia”. El País. Babelia, 609, p.64.

-(2004). “Un canon teatral (de bolsillo)”. El País. Babelia, 27 de novembre.

-(2010). “El muerto que habla”. El País. Babelia, 976.

-(2013). “Carmela y el extranjero”. El País, 11 de maig.

PALAU, D. (2005). “No utilizo el teatro para predicar, sino para compartir mis ideas”. Levante, 15 d'abril.

PALLÍN, Y. (1998). “Teatro Independiente. Teatro Alternativo. Teatro Fronterizo”. Primer Acto, 273, Madrid, p.29-34.

PASCUAL, I. (2018). “La resistència, la última trichera”. Primer Acto, 354, Madrid, p. 53-56.
PAZOS, A. (2014). “Un Prometeo indignado”. El País, 17 de juliol.

PEÑALVER, A. (2004). “Sanchis Sinisterra pone el punto de mira en las armas”. El Mundo, 3 d'agost.

PERALES, L. (1998). "Lucho contra el teatro faraónico". El Cultural, 8 de novembre.
-(2005). “Quiero dar un albadonazo sobre el comercio de armas”. El Cultural. El Mundo. 14 d'abril.

-(2010). “Sanchis Sinisterra: La Corsetería es mi última salida quijotesca”. El Cultural, 24 de desembre.

PÉREZ COLOMER, Jordi (1997). “Entrevista. José Sanchis Sinisterra”. El Ciervo, 554, p.27-29.

PÉREZ COTERILLO, Moisés (1980). "Sitges'80. Ñaque, premio Artur Carbonell". Pipirijaina, 16, Madrid, p. 41.

(1980). "Teatro Fronterizo. Ñaque". Pipirijaina, 16, Madrid, p. 46.
(1987). “¡Ay, Carmela! Nos queda la memoria”. El Público, 51, Madrid, p.3-5.
(1987). “José Luis Gómez: en ¡Ay, Carmela!, se da el tránsito de lo vulgar a lo sublime”. El Público, 51, Madrid, p.5-7.
(1992). “Una pasión americana”. El Público, 21, Madrid, p.9-14.

PÉREZ DE OLAGUER, Gonzalo (1989). “Un atractivo trabajo bien resuelto por el Fronterizo”. El Periódico, Barcelona, 4 de novembre.

-(1990). “Sanchis Sinisterra, premio Nacional de Teatro. Un justo reconocimiento”. El Periódico, Barcelona, 23 de maig.

-(1992)."Sinisterra juzga a Lope de Aguirre". El Periódico, 17 de febrer.

-(1993)."Sanchis Sinisterra estrena Dos tristes tigres en el Teatre Malic". El Periódico (Barcelona), 21 de novembre.

-(1999). “Historias con nombres propios”. Guía del Ocio, 1 de setembre

-(1999). “Sanchis Sinisterra aborda el mundo del cine en una obra”. El Periódico, 21 d'abril.

-(2000). “Sanchis Sinisterra vuelve a dirigir en Barcelona”, El Periódico, 31 d'ocrtubre.
PÉREZ-RASILLA, Eduardo (1992). “Perdida en los Apalaches. Paso atrás de Sanchis Sinisterra”. Reseña, 224, Madrid, p.21.

(1993). “Pervertimiento. Ejercicios de estilo”. Reseña, 238, Madrid, p.21.

(1994). “Dos tristes tigres. Más ejercicios de estilo”. Reseña, 252, Madrid, p.25.
(1994). “El cerco de Leningrado. El teatro resiste”. Reseña, 256, Madrid, p.16.

(1999). “El lector por horas. El enigma del teatro”. Reseña, 305, Madrid, p.33.

PINEDA, M.A.(1991). “México. De evangelios y apocalipsis”. El Público, 83, Madrid, p.132-133.

PIÑA, B. (1999). "Entrevista. Vivimos la estrategia de la insensibilización". La Vanguardia, 28 de desembre.

PLOU, A. (1990)."Sanchis Sinisterra: Me gusta pensar en cada texto como en una aventura".
Diario 16 de Aragón, 11 de juny.

PRATS RIVELLES, R. (2004). “La inmensa minoría”. Levante, València, 22 de novembre.

PRIETO, D. (2020). "Si la conquista de América hubiese sido compartir en lugar de destruir, hoy el mundo sería otro". La Esfera de Papel, El Mundo, 27 de febrer. 
PRIMER ACTO (1968). “El Arniches, para Sanchís Sinisterra”. Primer Acto, 97, Madrid, p. 4-5.

PUCHADES, X. (1998). “El último lugar posible donde guardar secretos (el teatro breve de José Sanchis Sinisterra)”. Art Teatral, 11, Valencia, p.112-117.

PUIG, P. (1993)."A les fronteres es produeixen friccions fèrtils". El Punt (Girona), 22 de febrer.

QUIÑONERO, J. P. (1997). “El sitio de Leningrado, de Sanchis Sinisterra, entusiasma a la crítica francesa”. ABC, 25 de maig.

HERAS, Guillermo (1983). "La palabra y el silencio en lo específico teatral". Pipirijaina, 24, Madrid, p. 25-27.

RAGUÉ ARIAS, M. J. (1996). “Taula rodona: III Barcelona Teatral”. Assaig de Teatre, 4, Barcelona, p.111-119

RAMÍREZ DE HARO, I. (2000). “Debates. Nueva Dramaturgia: ¿para qué actores, para qué directores?” Cuadernos escénicos, 2, Casa de América, Madrid, p.30-36.
REDONDO, E. (2018). “José, maestro”. Primer Acto, 354, Madrid, p.57-61.
RODRÍGUEZ, C. (1990). “José Sanchis Sinisterra. La vida en la frontera”. ADE, 18, Madrid, p.16-17.

RONDÓN, J. Mª (2019). "Sanchis Sinisterra, de cuerpo entero". Letra Global, El Español, 27 de febrer. 
SADOWSKA, I. (1997). “Tres españoles en Francia. El cerco de Leningrado, de Sanchis Sinisterra; Deseo, de Josep Maria Benet i Jornet; Despues de la lluvia, de Sergi Belbel”. Primer Acto, 271, Madrid, p. 143-145.
SALAZAR DEL ALCÁZAR, H. (1990). “Las variedades de Carmela y Paulino viajan de Belchite a Lima”. El Público, 77, Madrid, p.126.

SALMÓN, A. (1990). "Sanchis Sinisterra: Tengo la duda de si el jurado ha premiado mi obra o solo ¡Ay Carmela!”. El Mundo, 27 de març.

SALVAT, J. (2000)."No podem continuar amb el mateix teatre de fa vint anys". Avui, 27 de febrer.

SÁNCHEZ TORRE, L. (1996). “Trilogía americana, de José Sanchis Sinisterra”. Clarín, 1, p.81-82.

SANTOS, C. R. “-(1999). “Sanchis Sinisterra: Lo primero es entretener”. ABC, 30 d'octubre.

SARRIAS, M. (2012). “Per què apuntar-se a un curs d'escriptura. Encara que un veia lleugera també està bé”. Pausa, 34, Barcelona, p.166-169.

SESÉ, T. (2004). “La amnesia juvenil”. La Vanguardia, Barcelona, 2 de desembre.
SIGNES, M. (2011). “Entrevista”. ADE, 40, Madrid, p. 30-33.

SILES, L. E. (2018). “El teatro es una síntesis de todas las artes: Sanchis Sinisterra”. El Siglo de Europa, 16 de febrer. 
SIRERA, J. Ll. (1991). “Paradoxes del temps i de l'espai”. El Temps, 343, València, p.92.
SUCASAS FERNÁNDEZ, A. (2014). “El cubo de Beckett encierra a Chejov”. El País, 26 de març.
TOR, A. (2018). “Entrevista a José Sanchis Sinisterra”. Quimera, 413, p.46-49. 

TORRES, R. (2006). “La embarzada inconsciente”. Guia del Ocio, Madrid, 10 de març.
-(2010). “Sanchis Sinisterra: Esta crisis estimulará la imaginación”. El País, 15 de novembre.

-(2010). “Desmayos entre tirsos, lopes, molières y shakespeares”. El País, 4 de juliol.
-(2011). “Una nueva era para la ficción sonora”. El País, Madrid, 13 de desembre.
-(2013). “¡Ay, Carmela!, tócala otra vez”. El País, 3 d'abril.
TORRES, S. (1999). "La cruzada de los niños de la calle". Primer Acto, 281, Madrid, p. 61-65.

VALL, T. (2001). “Sanchis Sinisterra: El teatro ha de mobilitzar la societat”. Avui, Barcelona, 11 de setembre.

VALLEJO, J. (2013). “Hay Carmela”. El País, 11 d'abril.

VÁZQUEZ, G. (2011). “José Sanchis Sinisterra, indagació contínua”. Hamlet, 11, Barcelona, p.78-79.

VELASCO, C. (2012). “Sanchis Sinisterra: El entretenimiento está contaminando los teatros públicos”. Las Provincias, València, 7 d'abril.

VELASCO, M. (2014). “Entrevista. Sanchis Sinisterra: Compartir el no saber es tan bonito y estimulante como compartir el saber”. Las puertas del drama, 43, Madrid.
VENTURA MELIÁ, R. (1989). “Sanchis Sinisterra, un dramaturgo valenciano en el Rialto. Espero que el entusiasmo no se agote y la obra salga de gira”. Levante, València, 1 de març.

-(1992). “Sanchis Sinisterra: Mi trayectoria profesional es anómala y hasta fronteriza”. Levante, València, 14 de març.
VIDALES, R. (2020). "La historia de Cabeza de Vaca tal y como fue". El País, Madrid, 11 de febrer. 

VILAR R. (2010). “José Sanchis Sinisterra: la publicación afirma la identidad literaria de la obra teatral”. Quimera, 325, p.86-90.

VILLÁN, J. (2001). “La voz del apuntador: Violencias, nostalgias y venganzas”. Primer Acto, 287, Madrid, p. 162-163.

VILLORA, P. M. (1999). "Sanchis Sinisterra: Cuanta más proximidad haya en el teatro, más capacidad de conmoción". ABC, 18 de gener.
ZAYAS, N. (2000). "El poder s'infiltra a tot arreu". El Temps, 21-27 de novembre. 

Enllaços

https://www.escritores.org/biografias/4608-sanchis-sinisterra-jose http://parnaseo.uv.es/ars/fichasautores/sanchis/sanchisindice.htm http://www.nuevoteatrofronterizo.es/ http://www.salabeckett.cat/?set_language=es
 

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es