Trajectòria

Entre 2005 i 2008, l’autor s’introdueix al món de la interpretació amb classes impartides per Jesús Muñoz i Àlex Canto (El Pont Flotant) en l’IES Lluís Vives;  i, entre 2007 i 2008, amb Rafa Cruz en l’Escuela OFF. En 2012, es llicència en interpretació textual per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Aquesta formació reglada es complementa amb la de la Jove Companyia d’Entrenament Actoral - Teatre de l’Abast (JCEA), un projecte formatiu d’entrenament actoral incitat pel professor de l’ESADV Ramón Moreno. López Collado és un dels fundadors junt amb altres docents com Idoya Rossi, Jesús Muñoz, Luis Melià i Estrella Estévez; i d’altres alumnes llicenciats com Laura Valero, Ramon Rodenas, Victòria Mínguez, Laura Salcedo, Lucía Aibar, Alberto Baño o Pilu Fontain, entre d’altres. Aquests companys de viatge de l’ESADV seran habituals en els primers projectes personals de l’autor. Fins i tot, alguns ja havien participat en la seua primera direcció, una adaptació col·lectiva de la pel·lícula Coffe & Cigarrettes de Jim Jarmush, estrenada en 2010 en la mateixa escola.

La JCEA funcionava amb política altruista de vocació pública i va tindre com a objectiu principal fomentar el vincle dels seus integrants amb el món professional. Un propòsit que, amb la perspectiva del temps, va aconseguir de sobra. D’aquest projecte acadèmic, per exemple, han sorgit altres companyies com la mateixa Teatre de l’Abast, des de 2016 gestionada per Aibar i Mínguez, o d’altres com Volandera Teatre, Contrahecho Teatro, o la mateixa Triangle Teatre de l’autor. A més a més, la majoria dels seus components han aconseguit treballar, fins al moment, de manera regular en l’àmbit professional. Tot al llarg de la seua breu però intensa vida, la JCEA va estrenar peces de repertori com el Tartuf (2013), de Molière, o L’ànima bona de Sezuan(2014), de Bertolt Brecht, ambdós amb direcció de Moreno; i de textualitat contemporània, com Gore (2014), de Javier Daulte, amb direcció de Xavier Puchades.

Convé insistir en la importància de la JCEA en la formació actoral de l’autor, amb cursos vinculats al teatre físic i multidisciplinari, o d’altres especialitzats en Commedia dell’Arte i màscares expressives, com els de Fabio Mangolini o Victòria Salvador; en tècnica Lecoq amb Mar Navarro; manipulació d’objectes amb Mercè Tienda; o els dinamo-ritmes amb José Puchades (Putxa). Una formació que l’autor complementa, a més, amb altres cursos externs com, per exemple, els tallers de creació escènica amb El Pont Flotant o Ximo Flores, o de dansa contemporània amb Daniel Abreu.

En aquest sentit, la JCEA va generar igualment una certa passió per la pedagogia teatral en molts dels integrants. López Collado participarà també de forma molt activa com a docent, especialment en els tallers anuals del Teatre L’Agrícola d’Alboraia, des de 2013 fins a l’actualitat. En les nombroses mostres finals que ha realitzat fins al moment, s’ha encarregat de fer l’adaptació i/o direcció d’obres com Mort, de Woody Allen; Els Figurants, de José Sanchis Sinisterra; La Ruleta Russa, d’Anton Txékhov; El Marat de Sade, de Peter Weiss; Morir o no, de Sergi Belbel; o Traïció, de Harold Pinter. Paral·lelament, ha impartit cursos puntuals en la delegació de Joventut de l’Ajuntament de València o en el diploma d’especialització de teatre en l’educació de la Universitat de València.

Progressivament, López Collado comença a treballar com a intèrpret fora de l’escola i de la JCEA. En el curs de Ximo Flores, fa la mostra final Visiones sobre Europa (2013) i, a l’any següent, amb el mateix director, estrena Edipo VLC en el Festival Russafa Escènica. En un fenomen, aleshores en voga, com el microteatre col·labora en peces breus de Volandera Teatro com Emergència (2013) o EnMèdium (2014); i d’altres companyies com Nunca seremos My Chemical Romance (2015) o Per la voreta de la deriva (2016). També coincideix amb intèrprets professionals en projectes com El genet blau (2013), una lectura dramatitzada de l’SGAE amb direcció de Xavier Puchades. Per tant, en aquesta primera etapa de formació, López Collado tracta d’introduir-se en el món professional mitjançant les poques oportunitats que ofereix en aquell moment el sistema de producció teatral: festivals urbans, microteatre, mostres de tallers, etc.

És en aquest context, en general precari, on l’autor estrena els seus primers treballs amb la seua companyia, Triangle Teatre, fundada en 2015. En un principi, López Collado s’aproxima a l’escriptura i la direcció mitjançant peces breus, precisament, Tríp ti co. (Trilogia de lo infernal, terrenal y celestial) (2015) en recull tres: La Generación del Apocalipsis, Ida i Bienvenida a casa, hija. Ida és l’única cocreada, amb l’actriu i ballarina Alejandra García. Aquest trilogia s’estrena en la Sala Círculo de València. Eixe mateix any, López Collado participa en un circuit itinerant de microteatre per diversos locals de València amb la peça La diferencia entre un Manhattan y un Rob Roy, primer premio del jurat del certamen Microteatre de Bolsería. A més a més, participa per primera vegada en el Festival Russafa Escènica amb un altre text breu, Amoreux Solitaires (2015), guanyador del premi de teatre Jove Buero Vallejo de la Fundació Coca-cola en la Comunitat Valenciana. Amb un parell d'aquestes peces breus, la companyia va viatjar a festivals de microteatre de Madrid i Múrcia. Finalment, en la següent edició del Festival Russafa Escènica, estrena la seua primera peça llarga, Halloween Party (2016). Un any després, inicia un vincle regular amb la Sala Carme Teatre, de la qual rep algunes de les seues residències creatives. En aquesta sala, López Collado ha estrenat alguns dels seus darrers textos com Sifilítik.o (2017) o Licantropia (2019).

Aquestes experiències com a autor, coincideixen en el temps amb els seus primers treballs en produccions d'altres companyies emergents, però també de companyies amb una llarga trajectòria professional: Teatro de Contrahecho, Los alegres incompetentes (2013); Volandera Teatro, Silencio! Ha llegado el extraño (2013);  L’Horta Teatre, El conte enrere (2014), creació de Roberto García; Tabula Rasa, La isla del hombre lagarto (2016), de Marino Muñoz; Teatre de l’Abast, Molt de soroll per no res (2017), direcció Fabio Mangolini; o Carme Teatre, Barracó 62 (2019), direcció Aureli Delgado. Un bagatge actoral que complementa amb produccions públiques de l’Institut Valencià de Cultura com Els quatre genets de l’Apocalipsi (2017), dirigida per Imma Sancho; Poder i santedat (2020), amb direcció de Paco Azorín; o la coproducció familiar del Centre Teatral Escalante i L’Horta Teatre, Lluna (2021), amb direcció de Juan Pablo Mendiola. De moment, en audiovisual, l’autor ha aparegut en diversos curtmetratges com Invertido (2015) i Planeta 7 (2016), d’Alexandra Gascón, o If I were me (2015) de Jorge de Guillae.

En els últims anys, López Collado ha continuat interessat en la seua formació actoral. Per això, participa en el taller de selecció de la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic en 2018, amb professionals com Eduardo Vasco o Vicente Fuentes; però també cursa tallers més pròxims a la seua recerca personal com a autor i director d’escena amb Andrés Lima, Rafael Spregelburd, Denise Despeyroux o Carme Portaceli, entre altres.

El treballs més recents de l’autor són Jardins de Naftalina (2018), que rep l’ajuda a la creació a l’escriptura escènica de l’Institut Valencià de Cultura; Generació Z (2019), fruit d’una residència artística de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València, també estrenada a la Sala Carme; o Hipocondriart (2020), amb la versió breu guanya el IV Torneig de Dramatúrgia Valenciana de l’Institut Valencià de Cultura i, a l’any següent, estrena la versió llarga en Teatre Micalet amb la producció de Triangle Teatre. A diferència d’altres autors intèrprets, López Collado únicament escriu i dirigeix les seues obres, no acostuma a aparèixer com a actor. L’últim text conegut és Tornar (2020), una altra peça breu amb la qual l’autor va participar en el Torneig de Dramatúrgia Catalana al Festival Temporada Alta de Girona. 

Actualment, com actor és membre de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) i de Comité escèniques (Col·lectiu de creadors d’arts escèniques contemporànies) amb la seua companyia.

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2015. Tríp ti co. (Trilogia de lo infernal, terrenal y celestial). Consta de les peces breus La Generación del Apocalipsis, Bienvenida a casa, hija, i Ida, aquesta última cocreada amb Alejandra García. Direcció Borja López Collado. Triangle Teatre. Sala Círculo, València.
2015. Amoreux Solitaires. Direcció Borja López Collado. Triangle Teatre. V Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2015. La diferencia entre un Manhattan y un Rob Roy. Triangle Teatre. Circuit itinerant de gastro-teatre, València. (TB)
2016. Halloween Party. Direcció Borja López Collado. Triangle Teatre. VI Festival Russafa Escènica, València.
2017. Sifilítik.o. Direcció Borja López Collado. Triangle Teatre. Sala Carme Teatre, València. 
2019. Licantropia. Direcció Borja López Collado. Triangle Teatre. Sala Carme Teatre, València. 
2019. Generació Z. Direcció Borja López Collado. Triangle Teatre – Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València. Sala Carme Teatre, València.
2021. Hipocondriart. Direcció Borja López Collado. Triangle Teatre. Teatre Micalet, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2010. Café y cigarrillos, creació col·lectiva a partir de la pel·lícula Coffe and Cigarrettes de Jim Jarmusch. Direcció Borja López Collado. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2020. Hipocondriart. Direcció Borja López Collado. Torneig de Dramatúrgia Valenciana – Institut Valencià de Cultura. Sala Matilde Salvador, València. (TB)
2020. Tornar. Direcció Borja López Collado. Torneig de Dramatúrgia Catalana – Festival Temporada Alta, Girona. (TB)

Obra premiada

2015. Premi de teatre Jove Buero Vallejo de la Fundació Coca-cola en la Comunitat Valenciana, per Amoreux Solitaires.
2016. Primer premi del Jurat en el certamen de Microteatre de Bolseria, per La diferencia entre un Manhattan y un Rob Roy. 
2018. Ajuda a la creació d’escriptura escénica de l’Institut Valencià de Cultura, per Jardins de Naftalina. 
2020. Guanyador del IV Torneig de Dramatúrgia Valenciana de l’Institut Valencià de Cultura, per Hipocondriart. 

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

DIAGO, N. (2020). “Homo homini lupus”. Cartelera Turia, febrer.
-(2021). “Arte neofigurativo”. Cartelera Turia, abril.
ENTREAIGÜES, J. (2019). “La nueva producción de Triangle Teatre se estrena en la Sala Carme Teatre de València”. Horta Noticias, 30 de maig. 
GARSÁN, C. (2021). “Borja López Collado: Debemos recuperar la catarsis en el teatro”. Valenciaplaza, 2 d’abril. 
JORQUES, B. (2020). “Borja López: En artes escénicas tienes la frustración instalada en tu día a día”.Levante-emv, 30 de gener.
-(2021). “Hipocondriart o el arte como bomba para el alma”. Urban – Levante emv, 14 d’abril. 
LÓPEZ, F. J. (2021). “Hipocondriart, una comedia ácida”. calidoscopivives.blogspot.com, 15 d’abril.
MAKMA (2015). “Teatro entre un Manhattan y un Rob Roy”. Makma, 9 d’octubre.
MASESCENA (2020). “Borja López Collado gana el Torneo de Dramaturgia del Institut Valencià de Cultura”. MasEscena, 2 de febrer. 
PEIRÓ, J. V. (2018). "Espectros en la noche". Las Provincias, 24 de març.
-(2021). "Texto para grandes". Las Provincias, 24 d’abril.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2015). “Juventud, divino tesoro”. Verlanga, 17 de setembre.
-(2020). “Licatropia vista por sus actores”. Verlanga, 10 de desembre.
TORRES SAMBARTOLOMÉ, J. (2021). “La densidad apocalíptica de una noche de fiesta”. Stichomythia Crítica, Universitat de València.
-(2021). “Rebentar-ho tot”. Stichomythia Crítica, Universitat de València. 

Enllaços

https://www.borjalopezcollado.com
https://triangleteatre.wixsite.com/triangleteatre?lang=es
http://www.aapv.es/hlopez_collado_b.html

Entrevistes
https://www.youtube.com/watch?v=qS_OLpSKU80