Roger, Jacobo

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Roger, Jacobo

Data de naixement: 28/04/1972
Població: València
Dècada: Dècada dels 70's

Trajectòria

             Roger arriba al teatre després de viure una mena d’epifania, després que una vident del carrer del Rosari del Cabanyal li revelara que anava a ser “dramaturg”. A partir d’aquell moment, l’autor s’ha passat la vida tractant d’esbrinar el significat d’aquell vaticini. Per aquest motiu, decideix començar a formar-se com a intèrpret en l’escola de La Máscara, a Benimaclet (València). Aquesta formació s’estendrà entre 1992 i 1995 i Roger intervindrà en produccions de la companyia de l’escola, La Máscara Teatro: Farsa infantil de la Cabeza del dragón (1994), amb direcció de José Luis Serrano, i Aquell foll d’en Jourdain (1995), dirigida per Amalia Ferré; així com a les creacions col·lectives d’animació al carrer com Circ Salvatge (1992) o Les portes del somni (1994). 

            L’autor complementarà aquesta primera etapa de formació amb diferents cursos del Centre Teatral Escalante, impartits per professionals com Francesc Villegas (L’Om Teatre) o Carlos Gramaje (Dagoll Dagom). Com a actor, a més de fer happenings pels carrers del Barri del Carme de València, apareix en diversos curtmetratges com ara Obsesión de venganza (1993), Flores (1995), ¿Cómo se encuentra hoy Sra. Stalinskinova? (1996), Juntos pero no revueltos (1997) o en la minisèrie Vicente Blasco Ibáñez (1997), dirigida per Luis G. Berlanga. Professionalment, també tasta grans produccions de teatre d’animació a l’aire lliure com Polynèsia (1998) o Far West (1999), dissenyats per a Port Aventura.

            En 1999, Roger es trasllada a Barcelona per a estudiar interpretació a l’Institut del Teatre, finalment, però, opta per direcció i dramatúrgia. Inicia així el que seria la seua segona etapa de formació. Fins al 2003, any en què es llicencia, dirigeix diversos treballs en l’àmbit acadèmic: una dramatúrgia col·lectiva a partir de textos de Heiner Müller,Müller Market (2001), ReiTaule (2002) o l’adaptació de l’obra de Sarah Kane, Purificats (2003). L’aprenentatge en direcció el completa amb la pràctica externa: assistint d’alumne en pràctiques al muntatge Coriolà (2002), dirigit per Georges Lavaudant, producció del Teatre Nacional de Catalunya; o desenvolupant tasques de regidoria en produccions com Top Dogs (2000), dirigit per Mario Gas a La Villarroel, o Las Comedias Bárbaras (2003), de Bigas Luna, per a Teatres de la Generalitat Valenciana. També participa en l’elaboració del projecte de Joan Baixas, Fantòtems, les 2004 preguntes del Xin-Xin (2004), per al Fòrum de les Cultures de Barcelona. 

            Paral·lelament al període a l’Institut, funda la seua primera companyia en 2001, Teatro Permanente, junt amb la creadora colombiana Kalisa Ríos. Amb aquest projecte realitza (activitats pedagògiques per a la Generalitat de Catalunya, ajuntaments i diverses institucions públiques i privades. Roger dirigirà el monòleg Ay! Días Chiqui (2001), de José Manuel Freidel, i les creacions col·lectives destinades a públic familiar, Caixa de sorpreses (2001) i Cuentos amazónicos (2002). Igualment, col·labora amb companyies com Daedalus Teatro en muntatges com La caja negra(2000), d’Antonio Morcillo. 

            Després de llicenciar-se, aprofundeix en la seua formació com a intèrpret i director mitjançant una sèrie de cursos amb Toni Cots (Odin Teatret) (2004), Bruce Myers (Cia. Peter Brook) (2005), Karunkaram Kalamandalan (Cia. Peter Brook) (2006), Philippe Gaulier (2007) o Coralina Colom (2008), entre altres; però també assisteix a tallers impartits per professionals de l’audiovisual com Michel Gaztambide (2005), Paco Plaza (2005), Joaquim Jordà (2006), Teresa Vilardell (2006) o Marc Recha (2007). 

            De tornada a València, participa activament en els Cicles de Lectures Dramatitzades que organitza el Teatre El Musical (TEM), un espai municipal aleshores gestionat per Tornaveu, una empresa conformada per quatre companyies privades valencianes. En aquests cicles, Roger mostra el seu interès per la dramatúrgia contemporània nacional i internacional i fa les lectures de textos de Neil Labute, Excés (2005); Alberto Torres Blandina, El Club de los Deseos Imposibles (2007); Antonio Morcillo, Despedida (2008); o Elfriede Jelinek, Jackie (2009). En el Centre de Cultura Contemporània Octubre dirigeix la lectura Les circumstàncies de Klara (2010), de Dea Loher. Fer produccions de dramatúrgies contemporànies que arriben de fora no és massa habitual a València, el més habitual és crear una companyia pròpia per a posar en escena textos propis o d’altra autoria. És que finalment farà Roger en 2007 amb Produccions La Tia Lola. El primer muntatge que dirigirà serà El arquitecto y el emperador. Ceremonia pánica para Fernando Arrabal (2008), amb la col·laboració de La Máscara i La Jauría Teatro. Com a director, s’encarrega també de muntatges com Vides buides d’aquest segle o les descarriladetes (2010), de Cristina Soler, o Historias de mujeres(2010), de Kalisa Ríos.

            L’any 2008 resulta clau en la trajectòria de Roger perquè funda amb Isabel Caballero Francachela Teatro. La companyia sorgeix amb uns objectius molt definits:  treballar des de la creació col·lectiva i explorar noves dramatúrgies en espais no convencionals. En aquesta última intenció està la llavor de futurs projectes d’aquesta parella de creadors. En el treball col·lectiu de Francachela participen com a intèrprets habituals Ángela Bermúdez, Maribel Bravo, Lara Sanchis, Pedro Aznar, David Durán o Miguel Ángel Montilla, entre altres. En les produccions, Roger també intervindrà com a actor. Els dos primers muntatges els estrenen al Festival MIM de Sueca: Menú DegustoAcción (2009) i Peccata Minuta (No nos dejes caer en la tentación) (2012). Després, giraran per algunes ciutats d’Espanya i fins i tot arriben a Gran Bretanya, França o Bèlgica en una breu gira internacional. L’última creació col·lectiva de la companyia, abans d’un període de cinc anys de silenci, serà Puedes volver (karaoke en desahucio)(2013), estrenada com a residència de creació a Espacio Inestable de València.

            A partir de 2008, Roger comença a assistir a alguns cursos d’escriptura dramàtica impartits per Paco Zarzoso. Segons l’autor, a l’Institut del Teatre Sergi Belbel li havia encés la curiositat per l’escriptura dramàtica. De fet, en 2003 havia realitzat un curs amb José Sanchis Sinisterra, però va haver de passar pels tallers de Zarzoso perquè la curiositat es transformara en passió. Des d’aleshores, el seu desig de coneixement dramatúrgic li ha dut a apuntar-se a nombrosos laboratoris –ha sigut especialment fidel al de Creador.es de València– o a tallers organitzats per  la SGAE amb referents de la dramatúrgia nacional i internacional: Jordi Galceran (2009), Andrés Lima (2010), Matías Feldman (2013), Alejandro Tantanian (2014), Eusebio Calonge (2015), Carles Alfaro (2015), Edgar Chías (2015), Alberto Conejero (2016), Romina Paula (2016), Santiago Loza (2017), Josep Maria Miró (2019) o Roland Schimmlepfenning (2021), entre altres. Aquesta formació en escriptura i tota la motxilla teatral anterior generen els primers fruits, a més dels ja recollits amb Francachela. El primer el trobem en la peça breu Dies meravellosos (2011), que forma part d’una exposició teatralitzada col·lectiva a la Sala Russafa per a inaugurar la primera edició del festival urbà Russafa Escènica. També en 2011, Roger dirigeix la producció pròpia del festival VEO de l’Ajuntament de València Taxis. Aquesta vegada, però, s’ajunta amb Rebeca Crespo i Néstor Mir per a la creació, una obra itinerant pels suburbis del Grau i Natzaret. La particularitat del muntatge és que els espectadors viatgen en taxis que condueixen els mateixos intèrprets, en una mena de road theater.

            A València, en aquells moments, la necessitat de fer teatre en qualsevol lloc estava en l’ambient, potser per les limitacions als espais teatrals existents, però també perquè s’estava patint la cruesa de la crisi econòmica iniciada en 2008. Així doncs, sense cap suport de les administracions públiques, el nucli dur de Francachela crea en 2011 el festival urbà Cabanyal Íntim per a col·laborar amb la lluita veïnal davant l’amenaça de l’ampliació de l’Avinguda Blasco Ibáñez. Les arts escèniques, com abans havien fet els artistes plàstics, s’unien a la defensa d’un barri en perill per l’especulació urbanística. El tret diferencial d’aquest festival ha sigut que les funcions es fan en l’interior de les cases del mateix veïnat, potenciant la seua dimensió íntima i política davant altres iniciatives semblants. Roger i Caballero comparteixen la direcció artística d’aquest esdeveniment fins a 2019, aleshores Caballero se’n fa càrrec. Roger passa a ocupar-se de Territori Performance, la branca més experimental del festival. La fórmula del Cabanyal Íntim la traslladen al medi rural, on no acostuma arribar el teatre, concretament a la comarca aragonesa del Matarranya (Terol). En 2013, sorgeix el Matarranya Íntim i, un any després, el Polinyà Íntim, tots dos sota la direcció de Roger. Per als seus protagonistes, aquesta experiència va ser tot un màster en gestió cultural en temps de precarietat econòmica. Aquestes tres iniciatives continuen existint actualment. 

            En 2015, Francachela comparteix amb altres associacions un espai cultural al barri del Cabanyal, La Col·lectiva. Un lloc on poden assajar i organitzar tallers i trobades que, finalment, es va haver de tancar en 2019 per interessos especulatius. Dos anys abans, la companyia havia tornat a activar-se amb una coproducció amb Las Naves de l’Ajuntament de València i l’Institut Valencià de Cultura. Xavier Puchades i Begoña Tena escriuran la peça I tornarem a sopar al carrer (2017), i Tena la dirigirà amb Caballero mentre que Roger fa d’ajudant de producció. L’obra tractava de mostrar la situació del barri esgotat però alliberat, aparentment, de les amenaces del passat i confiat a no patir un procés de gentrificació. A l’any següent, la companyia reprén la seua producció pròpia, després de cinc anys, amb una peça breu per al Festival Russafa Escènica, signada per Caballero i dirigida per Roger, Espérame en el cielo (2018), que rebrà el II Premi de Dramatúrgia Russafa Escènica–SGAE. 

            En 2019, és el torn de Roger que, per primera vegada, estrena en solitari una peça llarga, José Antonio y Federico (¿No crees que con tu azul y el mío haríamos una España mejor?), resultat d’una residència a la Sala Carme Teatre, escrita i dirigida pel mateix autor. De moment, possiblement siga una de les seues obres de més projecció: a més de rebre l’ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, és escollida per a ser editada en la col·lecció Teatro Exprés de la Fundación Autor de la SGAE; i actualment, està sent adaptada a l’òpera per l’autor, el compositor Christian Roca Romero i Jesús Cotta, amb el títol de La cantata de Federico. També en 2019, Roger estrena i dirigeix la peça Fast Money, de nou al Festival Russafa Escènica. Els últims dos treballs de Francachela i La Tia Lola –La netejadora de sang (2021) i El paseo millonario (o el mal de la soledad) (2022)– estan escrits i dirigits per Roger. Aquesta última obra s’estrena en l’onzena edició del Festival Cabanyal Íntim i té la particularitat de ser íntima i itinerant. Sens dubte, els darrers anys, han sigut els més prolífics com a autor dramàtic. A més de les obres estrenades, ha publicat la peça breu Dol per Visconti (2021), en la col·lecció Dramàtica d’Afán de Plan; ha participat amb Mabel (2021) al II Marató de Monòlegs organitzat per l’AVEET; i ha combatut al V Torneig de Dramatúrgia Valenciana, celebrat al Teatre Rialto de València, amb la primera versió breu d’El paseo millonario

            A poc a poc, l’autor ha anat abandonant el rol d’intèrpret en les seus obres, però ha continuat intervenint esporàdicament en diferents projectes aliens. Els més recents són: Focs de Velluts (2021), producció de Carme Teatre, dirigit per Aureli Delgado; i la producció pública La Tempesta (2022), escrita i dirigida per Roberto García. L’últim treball com a director és Transisters: Clara, Rapova & Me (2022), de Graham Bell, una proposta en la línia d’altres anteriors, ideades per Paula Valero, com Plañideras culturales (2011) o Transformismos (2015), on l’autor va desenvolupar tasques d’intèrpret i d’ajudant de direcció.

            Només faltaria fer una breu ressenya sobre l’activitat docent de Roger que es va repartir, tot al llarg dels anys noranta, per diferents col·legis. Amb el nou segle, s’ha centrat més en municipis de València (Polinyà del Xúquer o Aldaia) i del Matarranya. Per a Siete Aguas Teatro, ha dirigit Verano en diciembre (2020), Monólogos de la Vagina(2021) i La casa de Bernarda Alba (2022). Precisament, en aquest poble i dins del projecte l’APLEC Creador.es, patrocinat per la Diputació de València, va impartir amb Caballero un taller amb mostra final, Siete Aguas Recuerda(2021). Roger també ha donat classe de manera puntual en escoles d’interpretació de València com el Centre Teatral Escalante o l’Escuela OFF.

            Actualment, l’autor forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre 2021. 


Trajectòria actualitzada SETEMBRE 2022
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2001. Caixa de sorpreses. Creació col·lectiva. Direcció Jacobo Julio Roger. Teatro Permanente. Centre Civic de les Planes, Sant Cugat, Barcelona. (TF)
2002. Cuentos amazónicos. Creació col·lectiva. Direcció Jacobo Julio Roger. Teatro Permanente. Casa Elizalde, Barcelona. (TF)
2002. ReiTaule. Creació col·lectiva. Direcció Jacobo Julio Roger. Institut del Teatre de Barcelona.
2009. Menú degusto-acción, creació col·lectiva (Jacobo Julio Roger, Isabel Caballero, Ángela Bermúdez, Maribel Bravo, Pedro Aznar i Lara Sanchis), codirigida amb Isabel Caballero. Francachela Teatro - Producciones Tía Lola. Mostra Mim de Sueca, Ateneu Suecà dels Socors, Sueca. 
2011. Peccata Minuta. (Déjanos caer en la tentación), creació col·lectiva (Jacobo Julio Roger, Isabel Caballero, Ángela Bermúdez, Miguel Ángel Montilla, Pedro Aznar i Lara Sanchis), codirigida amb Isabel Caballero.  Francachela Teatro - Producciones Tía Lola. Mostra Mim de Sueca, Ateneu Suecà dels Socors, Sueca. 
2011. Dies meravellosos, en la creació col·lectiva La ciudad que habito. Direcció Jerónimo Cornelles. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València. (TB)
2011. Taxis, direcció i creació amb Rebeca Crespo i Néstor Mir. Festival VEO - Ajuntament de València. Las Naves, València (Espectacle itinerant). 
2013. Puedes volver (karaoke en desahucio), creació col·lectiva (Jacobo Julio Roger, Isabel Caballero, Ángela Bermúdez, Miguel Ángel Montilla i Lara Sanchis). Direcció David Durán.  Francachela Teatro - Producciones Tía Lola. Espacio Inestable, València. 
2013. Abelles. Escrita pel col·lectiu Las Federicas (Jacobo Julio Roger, Sònia Alejo, Mafalda Bellido, Robert March, Guada Sáez, Carmen Valera i Frederic López). Direcció Pep Sanchis. Assaig – Grup de Teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, València.
2019. José Antonio y Federico (¿No crees que con tu azul y el mío haríamos una España mejor?) Direcció Jacobo Julio Roger. Francachela Teatro – Produccions La Tía Lola. Sala Carme Teatre, València.
2019. Fast Money. Direcció Jacobo Julio Roger. Produccions La Tía Lola. Sporting Club Russafa, Russafa Escènica, València. 
2021. La netejadora de sang. Direcció Jacobo Julio Roger. Francachela Teatre - Produccions La Tía Lola. Teatro Círculo, València
2022. El paseo millonario (o el mal de la soledad). Direcció Jacobo Julio Roger. Produccions La Tía Lola. Festival Cabanyal Íntim, València (espectacle itinerant). 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2001. Müller Market, dramatúrgia a partir de textos de Heiner Müller. Direcció Jacobo Julio. Institut del Teatre de Barcelona. 
2003. Purificats. Direcció i adaptació de Jacobo Julio Roger. Institut del Teatre de Barcelona, Teatre Estudi, Barcelona. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2021. Mabel. Direcció Isabel Caballero. II Marató de Monòlegs de l'AVEET. Teatre Talia, València.  (TB)
2021. El paseo millonario (versió breu) Direcció Jacobo Julio Roger. V Torneig de Dramatúrgia Valenciana. Teatre Rialto, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2019. Menú degusto-acción, coescrit amb Francachela Teatro. Dramatúrgies Subversives. Red Escénica – Comitè escèniques, València.
2019. Peccata Minuta. (Déjanos caer en la tentación), coescrit amb Francachela Teatro. Dramatúrgies Subversives. Red Escénica – Comitè escèniques, València.
2020. José Antonio y Federico. Teatro Autor Exprés, Fundación SGAE, Madrid. 
2021. Dol per Visconti. Dramàtica - Afán de Plan. AVEET. València, 26 de març. (TB)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2009. Textos programa de mà i dossiers de Menú degusto-acción, amb Isabel Caballero. Francachela Teatro. 
2011. Textos programa de mà i dossiers de Peccata Minuta, amb Isabel Caballero. Francachela Teatro-Teatro Íntimo. 
2018. Textos programa de mà i dossiers d’Espérame en el cielo, amb Isabel Caballero. Francachela Teatro. 
2019. Textos programa de mà i dossiers de José Antonio y Federico. Producions La Tía Lola i Francachela Teatro. 
2021. Textos programa de mà i dossiers de La netejadora de sang. Producions La Tía Lola. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2013. "Cabayal Íntim: teatro contra excavadoras", amb Isabel Caballero (signat com Francachela Teatro - Festival Cabanyal Íntim). Red Escènica, 21. Espacio Inestable, València, p. 49-51.

Obra premiada

2018. Ajuda a la creació de literatura escènica de l'Institut Valencià de Cultura, per José Antonio y Federico

Bibliografia

Llibres

BOLUDA, C. (2019). Creació escènica a València avui. Feminismes, memòria, migracions i classes. Edicions L’Estiba Cultural, València, p. 151-158.

Articles, capítols, pròlegs

MARTÍNEZ, J. (2019). “Introducció”. Dramatúrgies Subversives. Comitè Escèniques. Red Escénica-Comitè Escèniques, València, p.7-10. 
MIRALLES, R. (2020). Pròleg a José Antonio y Federico. Teatro Autor Exprés, Fundación SGAE, Madrid. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALBALADEJO, A. (2021) “Talento creadores: Jacobo Julio”. Creador-es.com, 13 de gener.
ÁLVAREZ LÓPEZ, N. (2021). “Un taxi en la noche: Jose Antonio y Federico de Jacobo Julio Roger”. Sticomythiac.blogs.uv.es, 26 de març. 
ARTEZ (2009). “Sensual degustación de exquisitos sabores”. Revista Artez, setembre.  
-(2011). “XXII Mostra Internacional de Mim a Sueca. Una cita que incorpora piezas de repertorio a su programa”. Revista Artez, setembre. 
ARTIDAS, M. A. (2019). “Jacobo Roger, director del Festival Matarranya Íntim: En los pueblos se disfruta del teatro de Vanguardia tanto o más que en la ciudad”. Diario de Teruel, 17 de juliol.
-(2021). “La octava edición del festival Matarranya Íntim cierra con un rotundo éxito de público, con 1200 entrada vendidas”. Diario de Teruel, 3 d’agost. 
BARRANCO, J. (2012). “Experiencias Tàrrega”. La Vanguardia,  10 de setembre.
CASTRO, J. (2013). “Entre pecados capitales y Peccata minuta, déjanos caer en la tentación”. La República Cultural, 17 de març.
CULTURAPLAZA (2021). “Ocho monólogos para analitzar las utopies y distòpies surgidas tras la pandemia”. Culturplaza, 31 d’octubre. 
-(2022). “Cabanyal Íntim proclama la III República”. Culturplaza, 3 de maig. 
DASÍ, F.J. – REIG, P. (2009). “Paella de Mim”. Qué y Dónde, 11-17 de setembre. 
EUROPARESS (2011). “Los siete pecados capitales desembarcant en Mim con el estreno de Peccata Minuta de Francachela – Teatro Íntimo”. 20 minutos, 2 de setembre. 
GARÍN, I. (2020). “El secreto de una amistad”. Cartelera Turia, febrer. 
-(2021). “Una verdad incómoda”. Cartelera Turia, desembre. 
GARRIDO, N. (2018). “El Festival Matarranya Íntim, una lucha contra la despoblación”. El Periódico, 31 de juliol. 
LA VANGUARDIA (2011). “Benlloch marida vino y erotisme al recuperar un cabaré burlesques republicano”. La Vanguardia Comunidad Valenciana, 29 d’octubre. 
L. C. (2012). “Un torrente de sensaciones tan turbio como seductor”. La Cartelera Levante, 17-23 de febrer. 
LOS OJOS DE HIPATIA (2021). "Viaje teatral al corazón de los recuerdos vecinales del Cabanyal y Nazaret". Los Ojos de Hipatia, 7 de febrer. 
MELERO, E. (2011). “El Mim de Sueca invita hoy a caer en la tentación de Peccata Minuta”. Levante EMV, octubre. 
MOLERO,R. (2012). “Sense necessitat de paraules”. Levante EMV, 21 de febrer. 
OCHOA, G. (2015). “Isabel Caballero y Jacobo J. Rocher (Francachela Teatro)”. creador-es.com, 19 de maig. 
PEIRÓ, J. V. (2019). “Historia con ficción”. Las Provincias, 15 de febrer. 
-(2021). “La bambola”. Las Provincias, 11 de desembre.
RICART, P. (2015). “Cabanyal Íntim, un festival necesario”. Aescenavalencia.com, 13 de maig.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2018) “Un vermut con Jacobo Julio Roger e Isabel Caballero”. Verlanga, 3 de maig.
-(2019). “José Antonio y Federico: Cuando Primo de Rivera y Lorca se veían a escondidas”. Verlanga, 6 de març. 
-(2020). "Fast Money en tres actos". Verlanga, 16 de desembre. 
ROQUETA, S. (2019). “Los teatres solo quieren estrenos. La cultura se ha vuelto de usar y tirar”. Las Provincias, 2 de setembre. 
SÁEZ, J. (2009). “El Mim de Sueca acoge el estreno de dos compañías valencianes”. Las Provincias, 17 de setembre. 
S.F. (2017). “Cabanyal Íntim s’obri a nous reptes”. Diari La Veu, 3 de maig. 
TORRES, S. (2018). “Som una societat bastant desmemoriada”. El Mundo (CV), 10 de maig. 
SIRERA, J. L. (2015). “Cinc anys de reflexió, teatre i lluita”. Saó, juny. 
VALENCIAPLAZA (2019). “Carme Teatre estrena una recreación onírica de la afinidad entre los mártires del bando republicano y nacional”. Valenciaplaza, 6 de març. 
-(2019). “José Antonio y Federico, de Jacobo Julio Roger, gana en Teatroautor Exprés 2019”. Valenciaplaza, 1 d’agost. 
VALENCIATEATRO (2019). “El dramaturgo valenciano Jacobo Julio Roger, ganador de la 1ª convocatoria Teatroautor Exprés 2019”. Valencia Teatro, 1 d’agost. 
VILA, V. (2021). “La netejadora de sang. Molt més que un monòleg”. Sinergias, art visual i escènic, 15 de desembre.

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es