Valls, Manuel

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Valls, Manuel

Data de naixement: 1974
Població: València
Dècada: Dècada dels 70's

Trajectòria

                 A principi dels anys noranta, Valls inicia la seua formació teatral en l’àmbit escolar. Concretament al Col·legi el Pilar de València i en les classes de teatre impartides per Josep Manel Gil i Baquero. En aquest context, a més, l’autor coincideix amb un altre futur dramaturg, Xavo Giménez. En el futur, ambdós posaran en valor la importància del magisteri de Gil i Baquero tant per l’aprenentatge en matèria actoral com per l’experiència que van suposar els primers apropaments a l’escriptura i al muntatge de peces escèniques. A més de les habituals propostes escolars, també van treballar referents del teatre modern com Beckett, Ensayando a Godot (1992). La passió teatral que Gil i Baquero els va transmetre, va portar Valls i Giménez a fundar una companyia pròpia, Da Capo Teatre. En aquest projecte iniciàtic, crida l’atenció l’interés en la revisió d’obres i autors clàssics, algunes dirigides per Gil i Baquero, com Entrentremés (1994), a partir d’entremeses de Calderón de la Barca; i Havanna de Shakespeare (1997), basada en Mesura per mesura, del dramaturg anglès; o Tartufo(1995), de Molière, amb direcció de Giménez. 

            A finals dels anys noranta, Giménez inicia els seus estudis de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València (UPV) i Valls es decideix per la branca d’Imatge i So de Ciències de la Informació al Centre d’Estudis Universitaris (CEU) de València. En aquest període a la facultat, l’autor començarà a explorar l’escriptura de guió audiovisual. Paral·lelament, l’aventura de Da Capo continua endavant, ara participant activament de l’escena de teatre universitari que, en aqueixos anys, va ser prou intensa. Da capo va ser un dels grups de la UPV més inquiets i prolífics que, a més, va ser reconegut amb premis de diversos certàmens. D’alguna manera, tota aquesta experiència pràctica va suposar una formació teatral fonamental que l’autor va complementar mitjançant tallers i cursos amb professionals com Jorgé Picó, María del Mar Navarro, Carles Alfaro o Juan Mandli, entre altres. Destaca el mestratge de Mandli, l’actor argentí imparteix un curs a l’Aula de Teatre de la UPV. Topografía de un desnudo (2001), de Jorge Díaz, serà el muntatge que es presentarà com a mostra final (REDACCIÓ). En aquesta peça, com a intèrprets, hi havia representants de diferents grups universitaris de la Politècnica, Valls n’era un. 

            Encara a la Universitat, en 1998, l’autor i Giménez creen una nova companyia, Tronco de Teatro, on recuperen Esperando a Godot; fan peces pròpies com Estas dos últimas semanas, escrita per Giménez; o d’autoria contemporània, Ñaque o de piojos y actores. Amb la coneguda obra de Sanchis Sinisterra faran un salt del circuit universitari a l’incipient circuit alternatiu de la ciutat de València. De fet, Ñaque va estar en cartell més d’un mes a la Sala Xerea. La idea d’una possible professionalització s’instal·la en la parella de creadors i, amb aqueix objectiu, decideixen adaptar el nom de la primera companyia compartida, que passarà a anomenar-se Da Capo Produccions. I, en un primer moment, sembla que ho aconsegueixen: a l’Auditori de Torrent, estrenen una nova versió de Tartufo (2001), amb un elenc on trobem intèrprets com Àngel Fígols, Dani Machancoses o Marta Chiner; i a l’any següent, l’autor estrena la seua primera obra, La cristalera (2002), amb direcció de Giménez, que es veu al Teatro Olympia de València i arriba a estar un mes en cartell a la Sala Teatreneu de Barcelona. Així i tot, la indiferència habitual del circuit local davant les noves companyies no ajuda a la consolidació del projecte i, finalment, tant Giménez com Valls dirigeixen la seua vida professional cap a l’audiovisual en RTVV, especialment, el segon. 

            En aquesta nova etapa, una vegada llicenciat, l’autor es dedica professionalment a tasques associades al guió cinematogràfic i, sobretot, televisiu. Haurà de passar pràcticament deu anys per a recuperar el contacte amb el món del teatre. Entre 2002 i 2005, Valls exercirà d’analista de projectes de ficció a RTVV. Per tant, en eixe temps, té un accés continuat a nombrosos projectes presentats a la FORTA, signats per productores i professionals del guió de prestigi. Finalment, s’anima a escriure per a l’audiovisual i ho farà junt amb Sandra Sanjuan: Faltas leves (2005), Premi Tirant al Millor Llargmetratge de 2006, serà el seu primer treball de guió que, a més, dirigirà amb Jaume Bayarri. De manera irregular, treballà també com a intèrpret en diversos formats de ficció audiovisual com ¿Dónde està? (2002), La reunión (2004) o Cos Mortal (2008).   

            A partir de 2007, forma part de l’equip de guionistes de la sèrie L’Alqueria Blanca, junt amb Paco López Diago o Luis Eduardo Pérez, entre altres. En un primer moment, Valls s’encarrega de desenvolupar la Bíblia de la sèrie i, a partir de la segona temporada, passa a ser guionista i coordinador de guions, una tasca que realitzarà entre 2008 i 2012. A més, en les temporades setena i huitena, també s’encarregarà de la direcció de la sèrie. Al novembre de 2013, es produeix el tancament de la televisió pública valenciana i desapareix la que ha sigut, fins ara, la seua sèrie més emblemàtica. Entre altres premis, L’Alqueria Blanca va rebre el de millor sèrie autonòmica de l’Academia de las Artes y las Ciencias de Televisión. La productora deixarà gran part dels treballadors de la sèrie en una situació econòmica prou compromesa. 

            Entre 2011 i 2014, Valls inicia un progressiu retorn al teatre, primerament sobretot com a actor. En 2011, fa l’obra Ártico, escrita i dirigida per Xavo Giménez que, poc després, fundarà la companyia La Teta Calva amb María Cárdenas. Amb la companyia CanallaCo Teatre, Valls apareix en obres com Azul #15(2012), De cómo James Stewart nos desnudaba con la mente (2013) o Manual de plantas de interior (2014), escrites i dirigides per Nacho López Murria. També participa en projectes audiovisuals com la sèrie web Anatomía humana desmontable (2011), d’Abril Zamora; en llargmetratges com Caídos (2013), de Jaime Herrero; o en el curtmetratge Res pública (2014) que, a més d’interpretar, escriu i dirigeix. 

            La tornada a l’escriptura teatral vindrà marcada dins d’un context de crisi que sacseja creativament el circuit alternatiu i fa inventar marcs nous de producció i d’exhibició, amb unes condicions prou precàries, com els microteatres o els festivals urbans. Per al Miniteatre del Rialto, María Cárdenas s’encarrega de la direcció de la primera peça breu de l’autor, Glen Clous (2014); a la qual seguirà La banda del pollo (2015), per el Microteatre, esta vegada dirigida per Valls. En els dos casos, apareix com a intèrpret com habitualment farà en les seues produccions posteriors. També formarà part de l’elenc de Síndrhomo (2015) en les dues versions, breu i llarga, escrita i dirigida per Cárdenas. Per aquest treball, l’autora argentina rebrà el Premi Max a la Millor Autoria Revelació en 2016. 

            Entre 2016 i 2020, Valls desenvolupa un nou projecte amb Dacsa Produccions, amb la qual ja havia treballa en l’audiovisual i que decideix  obrir una branca de producció escènica. Aquesta nova companyia és possible gràcies a Xavier Crespo, director de Dacsa Produccions, i de l’actriu Alejandra Mandli, amb qui l’autor coincideix en l’elenc de Margaritte Gautier (2015), de Teatro de la Resistencia. Mandli serà la instigadora principal de posar en escena la  segona peça llarga de l’autor, L’últim viatge de Cary Grant. Per a la direcció, compartida amb Valls, comptaran amb María Cárdenas i s’estrenarà en 2016. Crida l’atenció en aquest nou projecte la presència de dones directores: Eva Zapico dirigeix Bienvenido a Casa (2017) – tant la proposta breu, estrenada al Festival Cabanyal Íntim, com la llarga, al Russafa Escènica – i Las hijas de Slam (2020), ajuda a la creació de l’IVC; de la coproducció amb Teatre Escalante, Anna i la màquina del temps (2018), s’encarrega Cristina Fernández; i de Violeta i les mil i una nits (2018),  una proposta per a públic familiar per al Palau de la Música, l’autor comparteix direcció amb Alejandra Mandli. És podria afirmar que, fins al moment, aquests anys han suposat l’etapa més fecunda de Valls com a autor dramàtic. A partir de 2019, s’han anant editant la majoria dels textos estrenats amb Dacsa Produccions en diferents publicacions.

            Paral·lelament al desenvolupament de les seues produccions, Valls ha continuat treballant com a intèrpret per a altres companyies  i creadors valencians com ara Nestor Mir, La batalla vital (2017); Bramant Teatre, Pequeños episodios de fascismo cotidiano (2017) i 1 Km2 (2021); o Proyecto Obs-cenus, Illa devon(2021). Després de la pandèmia, el projecte amb Dacsa Produccions arriba al seu final. A partir de 2020, Valls s’acosta a l’equip creatiu de la Sala Russafa, la companyia Arden Producciones, on fins al moment ha participat com a actor en diversos treballs, escrits i dirigits per Chema Cardeña: Susan y el diablo (2020); en l’elenc nou de La invasión de los bárbaros (2021); Siete/Ocho Reinas (2021); i en El perfume del tiempo(2022), actualment en procés d’assajos.

            Els últims treballs com a autor són Conte d’octubre (2021), una peça de radioficció encarregada per l’Institut Valencià de Cultura, i La mujer más fea del mundo (2022), que serà la primera mostra del seu nou projecte de companyia, La Penúltima Teatre. Per a escriure el text d’aquesta nova producció, que s’estrenarà en 2023, va rebre l’ajuda a la creació de l’IVC. Per últim, en audiovisual, destaca la sèrie web Extralife (2020), nascuda en plena pandèmia, amb guió i direcció de l’autor, i les seues col·laboracions com a guionista en el retorn de L’Alqueria Blanca a la nova radiotelevisió valenciana.  

            Actualment, l’autor forma part de l’Associació Valencià d’Esciptores i Escriptors de Teatre (AVEET). 

​Trajectòria actualitzada SETEMBRE 2022
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2002. La cristalera. Direcció Xavo Giménez. Da Capo Produccions. Teatro Olympia, València.
2014. Glen Clous. Direcció María Cárdenas. Miniteatro Rialto, València. (TB)
2015. La banda del pollo. Direcció Manuel Valls. Microteatre, València. (TB)
2015. L’últim viatge de Cary Grant. Direcció María Cárdenas i Manuel Valls. Dacsa Produccions. Centre Cultural El Molí de Benetússer, València.
2017. Bienvenido a casa. Direcció Eva Zapico. Dacsa Produccions. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2017. Bienvenido a casa. Direcció Eva Zapico. Dacsa Produccions. La Boulangerie. Festival Russafa Escènica, València.
2018. Anna i la màquina del temps. Direcció Cristina Fernández. Dacsa Produccions – Teatre Escalante. Teatre Martín i Soler del Palau de les Arts de València
2018. Violeta y las mil y una noches. Direcció d’Alejandra Mandli i Manuel Valls. Dacsa Produccions – Palau de la Música de València. Palau de la Música de València.  
2020. Las hijas de Siam. Direcció Eva Zapico. Dacsa Produccions. La Rambleta, València.
2021. Conte d'octubre (radioficció). Direcció Manuel Valls. Institut Valencià de Cultura - À Punt Ràdio, València.
2022. La mujer más fea del mundo. Direcció Manuel Valls. La Penúltima. Sala Russafa, València. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2022. Trampantojo. Direcció Manuel Valls. VI Torneig de Dramatúrgia Valenciana. Teatre Rialto, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2019. Ana i la máquina del tiempo. Obrapropia editorial, València.
2020. Las hijas de Siam. Teatro Autorexprés, Fundació Autor - SGAE, Madrid.
2022. El último viaje de Cary Grant. Red Escènica, Espacio Inestable, València.
2022. Bienvenido a casa. Red Escénica, Espacio Inestable, València.

 

 

Obra premiada

2019. Ajuda a la creació de l’Institut Valencià de Cultura, per Las hijas de Siam
2021. Ajuda a la creació de l’Institut Valencià de Cultura, per Teddy (després: La mujer más fea del mundo)

Altres premis

2002. Premi a Millor Actor a la Mostra de Teatre Escènia de Foios, per La cristalera.
2006. Premi Tirant al Millor Llargmetratge, per Faltas leves

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

B.J. (2019). “Una nina protagoniza la versión del Escalante de La màquina del tiempo de H. G. Wells”. Levante EMV, 5 de febrer. 
CARRASCO, B. (2019). “El NO de los niños”. Makma, 17 d’octubre. 
CORTIJO, S. G. (2017). “Manuel Valls: Mamar todas esas películas con finales felices del Hollywood Dorado nos ha hecho mucho daño”. SidesOut, 17 d’abril.  
EL PERIÒDIC (2019). “El Escalante estrena la obra de ciencia ficción Anna i la màquina del temps”. El Periòdic ,5 de febrer. 
GANDARIAS, C. (2017) “Vidas tristes que se inspiran en el glamour de Hollywood”. Aforolibre, 1 d’abril.
GARÍN. I. (2017). “Misterioso juego”. Cartelera Turia, octubre. 
GONZÁLEZ IRALA, D. (2018). “Ensayo sobre la tragèdia”. El Correo de Andalucía, 2 de desembre.
LLORENTE, M. (2017). “Realidad y ficción”. Diario Información, 27 de març. 
MARCOS, N. (2020). “Les filles de Siam”. Las Provincias – GPS, 31 de gener.
MÁRQUEZ, L. (2019). “El teatro Escalante propone un tinglado de La Marina como su nueva sede estable”. Valencia Plaza, 11 de juliol. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2020). “Las hijas de Siam, de Manuel Valls”. Dramàtica-Afán de plan, 22 de desembre. 
ORTIZ VILLETA, A. (2020). “Extra life y otras series confinades”. Valenciaplaza,  18 de juliol.
PAISANO, J. (2018). “La família, ese difícil misterio”. Diario de Sevilla, 11 de juliol. 
PEIRÓ, J. V. (2016). "La vida corriente son números y patrones". Las Provincias, 19 de març.
-(2017). “Vuelve Russafa Escénica”. Las Provincias, setembre.
REDACCIÓN (2019). “El Escalante anima a pensar con el espectáculo de ciencia ficción Anna i la màquina del temps”. La Vanguardia, 5 de febrer. 
RODRÍGUEZ, R. (2017). “La gran família de Manu Valls”. Verlanga, octubre.
TORRES, S. (2020). “Había una vez un oscuro circo”. El Mundo (C.V.), 31 de gener. 
VIÑAS, E. (2017). “La nueva obra de Manuel Valls sobre el conflicto en las relaciones familiares llega a la Sala Ultramar”. Culturplaza, 26 d’octubre. 

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es